Les sabates de xarol

Les sabates roges de xarol, amb un taló de vertigen impedeixen que es moga amb rapidesa. Les necessita, però, com l'aire espés dels trens que la mantenen viva. Sense les sabates fa temps que s'hauria mort per esfumació.
D'estació a estació, de tren a tren, la multitud que baixa o puja l'hauria feta desaparéixer. En canvi les seues sabates roges, de xarol, altes, incòmodes, desafiants, fora de lloc, sense elegància, la mantenen viva. L'aïllen, i destaquen el que vol ser. Actuen com un cercle de foc que la protegeix i l'allunya de la massa que li fuig. Que la tem.

L'home que confonia les paraules

De menut una amarga experiència va somoure l'arrel del seu pensament.
Confonia les paraules com qui confon els colors.
Els verbs només ho eren fugaçment.
Un article no sempre acompanyava el seu nom.
Mai però es desanimà,
assajava, feia provatures.
Inventava noves formes.
Un dia construí una frase amb sentit,
va ser tanta la força del seu entusiasme que el que va dir es va acomplir.
I sabeu això com és de perillós?