Joc de dos a Alzira

Anit vam celebrar la vespra de Sant Valentí, ja havia avisat que segons Riquer el sant té antiguitat en les terres de parla catalana, des dels trobadors, com a mínim. En companyia d'artistes i llibreteres, gent sensible i creativa, vam passar des de la mistela a l'anís, en rotllet; des de la crítica amable a la música emocionada; des de la fredor dels inicis al calor de les veus. I vam aconseguir que el Joc, inicialment, de dos -Manola Roig, Alba Fluixà, Lluís Roda i Enric Casado- acabara sent el joc de totes i tots.

En el Seís Doble recullen la crònica de l'acte, amb unes fotos magnífiques de Hayak i un audio complet per a qui tinga la paciència o les ganes de sentir-nos.

Joc de dos per Sant Valentí: qui no fa la vespra, no fa la festa

...

amors me punch e desirs ma flagelha,

temps ho requer e raysos m’o cosselha

que’s en chantan vostra lausor expanda

en cest gay jorn del proz sant Valenti,

...

Li auzelhet vey que per semblan festa 

Ménon gran joy pels prats i pels boscatges 

Per fin’amors qui.ls dona gays coratges 

De dos en dos, que-z us no se n’arresta...

Explica Martí de Riquer, savi entre savis, que el poeta Pardo abans del 1420 va escriure uns versos dedicats a una dama, als ocells i la primavera que constitueixen una de les més antigues manifestacions de la festa dels enamorats dedicada a Sant Valentí en les terres de la Corona Catalano-Aragonesa. Afegeix Riquer que el poeta Pardo podria ser el sobrenom d’un governador del Regne de València, de nom Aznar Pardo de la Casta, o potser millor el seu fill, que enviat per la Corona a França, va escriure a Alfons el Magnànim una detallada i literària visió de les jornades sagnats que va viure a París amb l’entrada dels borgonyons en la primavera del 1418. Sang i sexe de la mà del mateix poeta. 

Sant Valentí, una festa que celebra el principi de la primavera en febrer, un sant entranyable que mira com els “auzelhets” van de “dos en dos”i que  a més a més ha resultat de vincle valencià i tradició catalana. Una tradició que fa temps vam perdre, i ara hem recuperat de la mà del món més comercial i anglosaxó, no sé si perquè es va fer més famosa la cançó de Saint Valentine’s day, que canta Ofèlia al Hamlet de Shakespeare que la del poeta nostrat.

En tot cas, nosaltres enguany recuperarem una tradició que en el segle XVII provocà l’oposició de l’església que la titllà de pagana i celebrarem la vespra de Sant Valentí, amb poesia i bona companyia. Com els ocellets del poeta Pardo, que es mouen de dos en dos, el 13 de febrer saludarem l’inici de la primavera a la llibreria d’Alzira, Trentacinc Formiguetes i presentarem Joc de dos. Lluís Roda i Manola Roig, Alba Fluixà i Enric Casado intervindran en “cest gay jorn del proz sant Valentí”, perquè com diu la tradició més assenyada i popular, qui no fa la vespra no fa la festa. També en Sant Valentí.