El color de la muerte

La sangre sobre la nieve es más roja, pero sólo si la miras de cerca. Ciega de nacimiento, sentía frío. La voz amiga había desaparecido, no sentía la calidez de sus labios, ni el calor de su cuerpo. Sin poderse mover, paralizada y desorientada. Clavada sobre la nieve. Blanca.

El coche negro sobre la nieve, refugio de asesina que, sola, contemplaba su obra y respiraba profundamente, ya sin ansiedad. Serenidad, tranquilidad, casi felicidad. El sonido del disparo, confundido con la lluvia. Un murmullo y la venganza, consumada. Sin testigos. Sola, silente, impune. Negra.

El cuerpo yacia enterrado por la blanca nieve, en el aire un rumor de caida, dulce como los copos.. Y el silencio y la quietud. Lo había arriesgado todo por la mujer a la que abrazaba, la que le había proporcionado la única felicidad conocida por el. Su vida y la huida interrumpidas. Su inquietud, su miedo, su esperanza, rebentadas con la bala. Roja.

Raimon, Espriu i La Trinca

Finalment Raimon canta Espriu, acompanyat de La Trinca. Un bon final per a l'homenatge improvisat al poeta. No us ho podeu perdre Cantem!

La imatge continua sent de Jordi Gomara, de Granollers. 

Homenatge a Salvador Espriu

Un dels poemes que més m'agrada d'Espriu.

Una imatge de Granollers que ens deixa un amic, Jordi Gomara.

 

I BEG YOUR PARDON

Meditació, amb alguns rodolins,

entorn de la teoria atòmica, tal

com ve al.ludida als periòdics

Quan el centre del món

no ets ben bé tu

(per més que en tinguis la il.lusió),

si et desvetllaven enmig de la nit,

no vulguis preguntar-te per què vius:

distreu-te rosegant l'ungla d'un dit.

Quan el centre del món

queda tan lluny

de tu

que honestament comences a saber que no ets ningú,

para't per un moment

i venta al primer nas un cop de puny.

Problemes cada volta més esquius

et vénen a torbar la dolça son.

Sols et faltava ja, pel que tu dius,

llucar que no ets del tot centre del món.

Parent de Badalona o d'Istambul,

tant si ets actiu com si fas el gandul,

en aquest nostre món sense demà

és molt dificil de guanyar-te el pa.

No et donaré ni el més petit consol:

et volaran un dia qualsevol.

Però entretant evita alguns trastorns,

posant-te ben cordats els pantalons.


Més informació a vilaweb.
Més encara sobre el poeta.