Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de novembre 2, 2014

La dona que es rigué de Talleyrand de visita a Silla

Divendres pròxim, 7 de novembre, visitarem Silla, just el dia que en el santoral es recorda una dona bretona, comtessa, reconvertida en santa, que ajudada pels esperits de les dones que havia mort el seu marit, aconseguí fugir de la mort. Ens ha convidat l’ Associació de Dones Progressisstes que, com va passar en la llegenda de Trifina, saben ser solidàries i valentes i fa anys que ho mostren i ho demostren. Segur que em deixen convidar-vos en el seu nom, serà divendres, sera a les 7:30h , serà en Silla i en el local que té l’Associació prop del Mercat. En la primera pàgina del nostre llibre, La dona que es rigué de Talleyrand, publicat pel Petit Editor en setembre d’enguany, apareix una cita de Virginia Woolf , que volem dedicar-los a elles, la cita descriu a la perfecció què li devem i a qui: “Durant milions d’anys les dones han estat assegudes a casa, i ara fins i tot les parets estan impregnades d’aquesta força creadora…seria una desgràcia terrible que li p

La dona que es rigué de Talleyrand a la Societat Coral El Micalet

“No sigues tan mentecato,  que això són cuentos de dona” Bernat i Baldoví , ( 1809-1864 ) El rei Moro  Póngase usted a sus pies, o póngase de rodillas, pero nunca se ponga en sus manos.  Talleyrand (1812)  De les nostres mans han eixit els relats i les il·lustracions- fotografies i dibuixos- del llibre que presentem, dimarts 4 de novembre a la biblioteca de la Societat Coral el Micalet, en el marc dels Dimarts del Petit. L’esdeveniment organizat pels editors, posarà en contacte públic i autores, que explicàrem de què ens riem amb la lectura dramatitzada d’alguns relats. Els nostres són “cuentos de dona”,  segons les afirmacions del nostre paisà Bernat i Baldoví, i n’estem ben orgulloses i contentes. Perquè les dones, el que senten i pensen, el que viuen i veuen són les protagonistes. I així sota diferents maneres d’afrontar la narració, sempre breu, sempre còmplice, sempre amb un punt d’humor, d’ironia, d’amargura, però també d’esperança i d’optimisme, apa