Les mares estrela

Els fills les trenquen, però es refan.

Infinites.

Ningú no ha pogut amb elles,

si estan juntes.

Com estreles que s'enganxen a la roca,

són roca i es refan.

Si mireu cap el far del sud les veureu a poqueta nit,

curant-se de les ferides i xiuxiuejant els seus secrets.

No crideu, no canteu, observeu i calleu.

El dibuix,Cel i Mar, és de Manola Roig

Perfum

Alfabet menor


Ella el mirava reposadament, tranquil·lament, intensament. Havia perdut la por, ell li robà la innocència. Es girà d'esquena, s'estirà i es retirà. A ell només li quedà un perfum enganxat, entaforat, molest. El de l'odi.

Mima'm, m'ofegue

Telegrama 16

Espera'm. Mima'm. Escolta'm. No són ordres. Enten-ho. M'ofegue.

Font

Alfabet menor

Se'n penedia de tot el que havia fet, però també sabia que res no tenia remei. Seure i esperar. Mirar cap endavant i escoltar la remor oblidada de la font. Allí quedà soterrar el seu secret. Per sempre. aigua corrent i secret humit.

Arribarem

Telegrama 15

Brutícia. Companyia. Maletes carregades. Arribarem i tot s'acabarà.

Font

Alfabet menor

Se'n penedia de tot el que havia fet, però també sabia que res no tenia remei. Seure i esperar. Mirar cap endavant i escoltar la remor oblidada de la font. Allí quedà soterrat el seu secret. Per sempre. aigua corrent i secret humit.

Novembre

Alfabet menor

Un sol radiant, una aigua empantanada en els camps de novembre, ànecs, teuladins i polletes d'aigua... Un cel clar d'hivern per estrenar. Pujà al tren decidida a acabar amb tot. Només trenta quilòmetres per canviar d'idea o no.