Fragments de poesia III, Francisca Aguirre

Hay en tu corazón un eco extraño,
una nostalgia fulminante y fiera
de otra piel, otra boca y otra oreja
que te ha puesto en el rostro un gesto uraño.

Que raro es contemplar tu sufrimiento
desde el estribo de la lejania
a que tu corazón me ha condenado.

Francisca Aguirre, Ensayo General

Fragments de poesia II, Marta Pesarrodona

Viuràs tot el que cal
per veure
coincidir contraris.

I si ets poeta
t'embolicaràs
en petites coses,

Marta Pesarrodona

Fragments de poesia I, Carmelina Sánchez-Cutillas

Jo tindré una mort incolora, com un riu antic sense baladres. I l'atzavara i els núvols i el blindatge fosc del vent, soterraran el meu nom a la cripta azòtica dels faunes. Però un jorn, a l'hora del seny del vaticini, tornarà als meus llavis el suc agredolç de la magrana.

Carmelina Sánchez-Cutillas, Els jeroglífics i la pedra de Rosetta

La dona que volia pensar

Sabia que podia formular bells pensaments. Les seues reflexions sobre la condició humana ens podrien lliurar de la misèria moral. No obstant,l'alt sentit de responsabilitat va fer que preferira donar de mamar els seus fills, rentar el cul dels seus ancians privats d'altres atencions i consolar l'home i la seua fragilitat. Això i posar la rentadora, fer el dinar, comprar al mercat i al supermercat, netejar les persianes del menjador, tot, va impedir que poguera concretar aquells meravellosos pensaments.

No va salvar el món. No tenia temps.

La mare i la filla

Poc abans d'afrontar el món la filla li preguntà a la mare: en què creus?
Poc abans de deixar que la filla s'enfrontara amb el món,
la mare li respongué:

1. Crec en la desesperació de la gent
2. Crec en la rotunda soledat dels humans
3. Crec en la generositat infinita de qui no té por
4. Crec en l'egoisme de qui viu i patix massa
5. Crec en la debilitat de les forces humanes
6. Crec en la decisió d'ignorar profundament els altres que manifesten els ancians
7. Crec en les veus dolces dels qui s'estimen
8. Crec en la crueltat de qui ha oblidat estimar
9. Crec en l'obsessió de qui ja no veu els altres
10. Crec en el poder de les paraules

S'ofereix 3

Dona madura a qui mai ningú ha fet feliç, ofereix tot el que és a qui li proporcione una sensació que s'assemble a la felicitat. Afegirà el que sap i el que té, si la sensació és satisfactòria.

El comiat

Les parelles més curioses, les carregades d'odi, les que no endevinen que l'altre no el pot suportar. On siga i com siga s'ho diuen tot com qui no es diu res.

Conversa I
Ell, mira com les altres dones passen pel seu davant. Ella, mira les dones com passen pel seu davant.
—Me'n vull anar per no tornar mai més!
—Fes-ho! Fes-ho! Per què no ho fas?

Conversa II
Ell, amb una veu dolça i enverinada. Ella, tossint i fugint o tossint per fugir.
—Ens estimem tant! No voldria dir-te adéu mai!!

Conversa III
Ella que explica coses sobre la seua vida en comú. Ell que mira les estreles i somnia.
—No crec que pugam pagar-ho tot.
—No crec que arribem a temps de veure la lluna!

Conversa IV
Ella, que se sent com la seua resistència venç. Ell, que té clar que si ella rebenta en trobarà una altra.
—No crec que puga resistir-ho!!
—Sí que podràs, mala puta!

S'ofereix 1

Mare de dos xiquets- xiquet i xiqueta- que només viu pendent del que volen i necessiten, ofereix tots els seus patiment i penes, empaquetades. Interessant per mares joves i pares despistats. No s'admeten devolucions.

Contacte 2

Dona alta i guapa, cansada de mirar el món des d'una altura inapropiada i estranya, ofereix els seus coneixements, de forma gratuïta a qui necessite la seua visió. No s'admetran reclamacions al servei.