Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de març 13, 2011

Donuetes falleres: ho cremem tot?

Per què barregem el foc, la festa, la polvora, el que és efímer, amb el que és pesat… heu sospesat mai un vestit de fallera? Per què cremem en dos dies tants diners? Sabeu que la magnífica seda i la resta d’elements costen més de 6.000 euros? Per Sant Josep s’acaba la crisi? Festa, alcohol, disbauxa, drogues… i processó, i ofrena, i contradicció... No he comprés mai que el dia de sant Josep que va criar el fill d’un altre, tot i ser conscient, perquè li ho va dir l’enviat  –que el xiquet era fill de l’amo–, siga la festa del pare… més contradiccions!!! El que encara resulta més estrany és que hajam acabat per cremar-ho tot eixe dia. És l’inici de la primavera? L’efecte de la llum del sol que ens torna a visitar? A la lluna plena de València farem foc i encendrem la flama. En la foguera cremarem l’estoreta velleta, i les males mirades de la meua sogra, els insults dels conductors que tenen pressa, les sabates gastades de l’hivern, el bes que se’ns va perdre i la mentida i la injustícia……

Punt de lectura: ser dona

Més donuetes: invisible!

Va tardar en descobrir-ho. Les seues iaies, jugaven amb ella, Anna, amaga't, que no et vegen. Tenim el poder per fer-te desaparéixer, però ens has de creure. Anna Amaga't que vénen. En fer-se major va comprovar com el poder era real. S'acostuma a amagar-ho tot, i a amagar-se de tot. Màgia. Ai, ai, ai! La màgia, però, era dels altres, de les altres. I no era màgia, era una cabronada. Crueltat. Innocència!

Telegrames eròtics 7: plecs

Cada plec, cada pou. Fresc, humit i calent. Enervat i oberta. Ara sospirem. Riurem, frescs. El pou ple.