La via recta

Diari d'estiu d'una dona apòcrifa


Estimem els viatges curts perquè tenim la certesa, perquè sabem quan comencen i quan s'acaben. Així ens sentim segures. El final és el que esperem. I la via recta.

Paisatges

Diari d'estiu d'una dona apòcrifa


Només hem sabut crear paisatges que es dolen i abandonem. Els boscos són antenes i les parets, amagades, s'esquerden. Tenim l'espai de fòra i el de dins. I no som capaces de crear bellesa en tots dos.
Durant l'estiu la ciutat abandonada ha quedat en mans dels animals abandonats i totes les soledats encaixades en els apartaments refrigerats. Ara estem a punt d'obrir les finestres a la tardor.

Les faixes cenyides

Diari d'estiu d'una dona apòcrifa



He sentit totes les meues veïnes que ja es preparen per a l'escola, i per a la ciutat. Comencen a rescatar les faixes cenyides on amaguen tot el que han deixat lliure a vora mar, només uns segons. Faixes, sostenidors, i una vida robada i cenyida entre el despertador, una sogra i les misses de diumenge. Ara ja no fumaran pel carrer. La suor de setembre no se la podran rentar amb aigua salada.

La terra ferèstega i la rutina

Diari d'estiu d'una dona apòcrifa



Cares tristes que han de retornar al treball. El temps d'estiu s'acaba. Tronades i gestos de comiat. La rutina ens guarirà. Tornem a l'autobús que travessa la terra ferèstega entre la mar i la brossa. Pins, canyes, aigua... un destí que ens espera per recomençar.

Es ven

Venc una obsessió antiga, però molt ben conservada. És bona i compleix amb la seua funció. Apta només per a persones autènticament angoixades.

Gesmil, temps i aigua

Diari d'estiu d'una dona apòcrifa


M'han dit que es troba malament però segueix cuidant el jardí. El meu veí propietari d'un jardí meravellós, on les buguenvíl·lees, l'heura i el gesmil créixen i floreixen a canvi del teu temps, abonats per la teua dedicació. Escampen el que són, i es queden el que tu ets: dedicació i fidelitat, atenció... temps i aigua.

La xiqueta del conte del llop

Tot ho mirava. Tot ho tocava.
Corria, pujava, botava... era tan desinqueta!
Sa mare li deia “Si ve el llop vora's”.
Li ho deia a cada hora, a cada minut...
La xiqueta la mirava indiferent, escrutadora i seguia.
Un dia a poqueta nit la xiqueta se n'anà al bosc.


P.D. Estimada mami:
com el llop no ha vingut, he decidit anar a buscar-lo.
Besets.

I és que les xiquetes són impossibles!

Els vells coneguts

Diari d'estiu d'una dona apòcrifa




Hui, que he vist de lluny vells coneguts, he optat per ignorar-los. El passat, vist des del present, desconcerta i si fa calor encara més. Ignorem, doncs, els coneguts i fixem-nos en les cares desconegudes de qui ens veu tal com som: una ombra que baixarà del tren i desapareixerà del seu camí. Una vida que sempre té un final. Com l'estiu.

Telegrama 11

M'ofegue. Mira'm i recull el que quede de mi. No puc tornar.

Cremes i por

Diari d'estiu d'una dona apòcrifa



La gent, a vora mar, té una posició estranya i inquietant. De cul al passeig marítim, mira la mar, on no hi ha res. Blau i salitre. No obstant és una posició militant, que defensen. De cul al passeig, de cul a la mort? Un pam més pròxims a la voreta, un pas més lluny del final. Si tot l'any fugim de la mort, en l'estiu multipliquem els exorcismes. Sota l'olor de les cremes s'endevina la por.