Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2010

Nadal i nadal i nadal i....

Punt de lectura: records

30 dones: 8 silenciosa

La van ensenyar a no molestar, pendent del que volien els altres. No feia gens de soroll. Tan silenciosa que el dia que se l'emportà el fort vent de ponent ningú no la trobà a faltar fins l'hora de sopar. Ningú ha vist Roseta? Sabeu si la roba està planxada? Pensàvem que se n'havia anat al convent al soterrar de l'amiga, no! no! Si va dir que havia d'arreplegar llimes de ca la Marta... xica quin cas. En sa casa noten un poquet més de frescoreta, res més. Corre xiquet tanca la porta que ens gelarem!

Punt de lectura: tebi silenci

Dia mundial contra la SIDA

Tres detalls sobre el tema:

1. En alguna part vaig llegir que existeix la creència que si es mantenen relacions sexuals amb una verge, la SIDA es cura.

2. El portaveu del papa Benet, explicava que "El problema no se resuelve con medios técnicos que facilitan la promiscuidad, sino con moral. Si las relaciones personales son sanas desde el punto de vista moral y humano, ahí está el comienzo de la resolución del mal".


3. Existeix un grup de "negacionistes" de la malatia, que asseguren que és una invenció : "Thabo Mbeki, presidente de Suráfrica de 1999 a 2008, siguió las teorías de un reducido grupo de científicos disidentes en este campo que pensaban que el VIH no provocaba el sida y, según un estudio de la Universidad de Harvard, se calcula que entre 2000 y 2005, un total de 330.000 surafricanos murieron por la falta de tratamiento adecuado y 35.000 bebés nacieron con el virus"

Santa Caterina d'Alexandria, verge i falsa

Dones, l'hivern ja s'acosta


Les catalinetes mengen culleretes, els catalinots, mengen cullerots,
Clots, clots.
Santa Catalina, ora pro nobis, santa Filomena, miserere nobis,
Sant Antoni dels porquets, als xiquets uns dinerets,
I a les xiques


Versió 1:
una surra
p’a que vagen a costura.


Versió 2:
un sombrero
p’a que vagen de paseo.

I així he sentit sempre la cançoneta que en el meu poble canten les criatures, tal dia com ahir 25 de novembre, farcideta de mentides i castellanismes. Ma iaia me la cantava amb dos finals ben diferents i alternatius, per a les xiques. Sobre els xics, cap dubte: dinerets. Negoci i bons auguris. Per a les xiques, treball i surra: “guanyaràs el pa amb la suor del teu front i pariràs amb dolor” i ho faràs perquè n’hi haurà palo. Per tant, dones indolents i gosses, pecats capítals, pena major i un poc de “motivació” manual. O en la versió 2, aparentment més agradable, tindràs barret. Tu que ets presumida i banal, inconstant i malfeinera i aniràs a lluir-te,…

Dia Internacional contra la violència de gènere: violència menor

Volem afegir-nos a la visibilització de les dones, volem afegir-nos a la visió de gènere del món, i ho volem fer tant des dels problemes majors, com des dels menors.   
Per això enguany recordem no únicament les víctimes de la “violència major”, cosa que fem amb la suggeridora imatge que acompanya el post, sinó que també volem recordar i assenyalar el que podríem anomenar “violència menor”.
És violència de gènere la intimidació, l’agressió física, la violació, l’ablació, la tracta de blanques…però també és violència de gènere la de cada dia, aquella que passem, la que pensem que no és important,  incruenta però tan punible com l’altra. És la violència menor que hauríem d’identificar, i amb paciència contribuir a fer desparéixer.
Us proposem que completeu amb nosaltres un llistat d’activitats, actituds, accions que es poden anomenar de “violència menor” i que es cometen de “pensamiento, palabra, obra u omisión”, “por su culpa, por su culpa, por su grandísima culpa”.
Per exemple:
1.  La b…

30 dones: 5 sanadora

Si un dia se us ompli l'ànima de pena, busqueu-la. Fa tants i tants anys que plora que la seua presència us calmarà. Passeu la nit escoltant la dolça música del seu plor i les ferides de la vostra adolorida ànima milloraran. No patiu, si la busqueu la trobareu. O ella, us trobarà.


Dia internacional dels drets de la infància

Hui se celebra el dia internacional dels drets de la infància, i ens hem volgut afegir. La Convenció sobre els Drets dels Infants, de les Nacions unides, es va adoptar el 1989. A finals de 1997 havia estat ratificada per tots els països, excepte Somàlia i els Estats Units


La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 ja proclamava que els infants tenen dret a "atenció i assistència especials.

 Hem triat només una mostra del que s'ha enunciat com a Drets dels infants, una s'adreça a la consideració dels infants com éssers humans sense limitacions, l'altra s'adreça a l'obligació que l'estat té, i per tant que ens compromet a totes i tots: ni maltractaments, ni abusos ni explotacions. I una amonestació per a qui amb la seua actitud, de silenci o complicitat, deixa de cumplir amb la seua obligació.
Article 13
L'infant té dret a la llibertat d'expressió i a buscar, rebre i difondre informacions i idees pels mitjans que trie només amb les limitacions qu…

Pels pèls!

Dones, l’hivern ja s’acosta

­–Maria que peluda que la tens.  –Poques ganes que tu tens.                         Dita popular
Clar i català. Bròfec, irreverent, autócton. Així ho he sentit a dir. Una dita popular per burlar-se de la desgana i evidenciar la inconsistència de l’excusa. Humor i sexe, en boca de dones. Pèls sí o pèls no? La”desgana” de la dita resulta interessant perquè li dóna una certa iniciativa “sexual” a les dones, alhora que qüestiona el mite de la “predisposició” masculina al coit. A més a més planteja un qüestió que per ser privada, no resulta menor: els pèls del nostre cos. Perquè la dita conté ironia, però també enuncia el prejudici.
Els pèls sobre els nostres cóssos, no té el mateix efecte en mascles o femelles, si em permeteu dir-nos així. En la cultura popular, els pèls fan a l’home “poderós” i tot i que no tinc a mà cap exemple erudit, la mània peluda traspassa la cultura popular. O és que el pèl de la barba no compta? Recordeu per un moment la iconografia pictòri…

30 dones: 4 doblegada

De menuda s'embrutava les mans cada dia en intentar atrapar la seua ombra, polsoses i brutes eren la marca de la seua obsessió. Doblegada. D'adulta va resoldre el seu problema refugiant-se en l'ombra dels altres. I es venjà de tots els patiments de la seua infantesa. Es mou només si es mouen els altres. I és l'ama de la seua ombra. Una obsessió és una obsessió!

Lloat sia déu, i sa mare!

Dones,  l’hivern ja s’acosta
Les paraules de Benet XVI en l’homília de diumenge a Barcelona motiven les meues “humanes” i domèstiques reflexions. Els cristians i les cristianes, consideren dogma de fe i per tant “veritat provada” allò de la santíssima trinititat, que de femenina només en té el nom, perquè la formen: un pare, un fill i un esperit “sant”. La triple masculinitat de la fe, “ tres personas- fixeu-vos home, igual a persona- i un solo dios verdadero”. Les dones, som o no som persones?
Els catòlics, i pel que sembla també les catòliques practicants-que són majoria- creuen en déu i en la mare que el va parir, i criar. Tot assumint el dogma de la santíssima trinitat, de manera que la “mare” del fill, es convertix en la mare del pare. Ala nyas! . Del pare només se sap que “ l’àngel del senyor l’anúncia a Maria”. I després l’abandonà: “senyor, senyor perquè m’has abandonat”.
Pel cas que li passà al meu sogre sembla que els protestants creuen en déu, però no en sa mare. Un diumenge …

Punt de lectura: tot o res

Sakineh Mohammadi Ashtiani:ni pedra, ni corda

No tenim paraules. No podem imaginar el dolor de Sakineh Mohammadi Ashtiani, una dona adulta de 43 anys, mare de dos criatures, i vídua. El seu "crim" haver mantingut relacions sexuals amb dos hómens, després de la mort del seu home. Sí, ella és propietat de l'"home" encara que ell estiga mort.

No tenim paraules. No podem imaginar més injustícia. Sakineh, acusada i condemnada per la llei de déu. Sola, abandonada, injuriada, amenaçada, marcada i finalment, assessinada. Sense defensa. Destí, dignitat i vida en mans d'uns botxins, que canvien pedra per corda, i com sempre es creuen amos del cos i la ment de les dones. En nom de déu, en nom de la seua llei.
Ara musulmanes, abans cristianes, sempre dones.

Punt de lectura: destí

El sexe de reis i reines

Dones, l’hivern ja s’acosta

No.l prenatz lo fals marit, Jana delgada!  No.l prenatz lo fals jurat, que pec és, mal ensenyat Jana delgada! Cerverí de Girona

Un suggeriment d’un amic sobre el que deia la Cançó de les dones com a contrapunt sobre el “marit” i la bondat, o no, de proveir-se’n, m’ha fet vindre al cap Jaume I. La famosa viadeirade Cerverí de Girona, qüestiona la figura del marit “pec” –fava— i “mal ensenyat” que no ha d’estar al llit de l’esposa, perquè és l’amant el que farà el fet.  I açò què té a veure amb els reis? El fals marit m’ha recordat el que la Crònica de Ramon Muntaner explica – capítol III a VI- sobre el matrimoni de Pere, el gran i Maria de Montpeller, els “suposats” pares de Jaume I. El text en qüestió i que heu de llegir amb deteniment, intenta justificar la filiació familiar de l’hereu de la corona catalano-aragonesa i mostrar, és la bogeria de Muntaner, que la figura del rei és èpica fins i tot en la seua concepció: una sola vegada van jaure junts home i dona i …

30 dones: 3 confusa

M'agradaria contar-vos la història d'una dona que no podia parar. Els amics no la podien seguir. Qui l'estimava no la podia parar. Qui la parava, no la sabia estimar. El vent se l'endugué, o ella s'endugué el vent. No ho sabem. No obstant, podem afirmar que ni l'un ni l'altra han passat mai més per ací.

Punt de lectura:incertesa

Punt de lectura: més arbres, més vida

30 dones. 2 indecisa

Una mare és una pena, i la seua especialment, és que no parava, que t'has de decidir xiqueta!. Ella només volia fugir de compromisos i decisions “vitals”, això segons sa mare. Xiqueta què? cínica o amable, hàbilment despietada o adequadament educada. Primer es trobava massa jove per res, després massa vella per canviar. I sa mare insistent i insistint: tria. Tria. Tria. I trià, en la intimitat seria cínica i cruel. Públicament amable i educada.Trià. Innocent. Al ramat, la seua decisió era la pràctica de tot el veïnat... comprengué tot el temps que havia perdut i se'n recordà de la mare que l'havia parida.

Punt de lectura:elogi i felicitat

Fills de la gran puta, Jordi Cornudella

Dones, l'hivern ja s'acosta


I tal dia com hui, 12 d'octubre, en què Colom va descobrir el que no buscava i acabà provocant el que no volia, jo he descobert Jordi Cornudella i part de la seua obra. Caldrà explorar-la, segur. L'autor que va nàixer el mateix any que jo, sembla que ha aprofitat millor el temps.  Deixe de mostra el poema que he trobat a la xarxa i que dedique, especialment, als cagallons, cagadurs i cagadubtes . Un plaer, immens!. El text, formidable, és de l'obra 'El germà de Catul i més coses' (1997), Premi Nacional de la Crítica.

I quan torne dimecres a València buscaré, i trobaré, l'assaig 'Les bones companyies',  Premi Internacional d'assaig Palau i Fabre 2010, que segons el jurat mostra que “els tractes assidus amb la poesia envaeixen la vida dels lectors que s'estimen els poetes....i  l'experiència de llegir versos s'emparenta amb l'experiència d'escoltar música.” MATARÓ-LLAVANERES

Fills de la Gran Puta
d&#…

Punt de lectura:inspiració

30 dones. 1 sorda

Penso en tu: no seràs una simple il·lusió òptica?                                                                  j.f.
                                                                O som rutina o no som res.
                                                                Un record.
                                                               Una idea.
                                                               Un sospir...
                                                               Una dona que s'allunya.                                                                r. r.

1. SORDA
En sentir el diagnòstic va pensar que algú l'havia maleïda i s'entristí. Tardà poc en pensar que ella no es mereixia el tracte cruel de la vida, si sempre havia sigut bona persona, ah! i generosa , si ni deutes tenia, jo que mai he calumniat ningú, ara sorda i després, què?... La ràbia la va consumir. Poc de temps necessità per odiar la humanitat i el seu veïnat, per què la mirava aquella…

Dia 2: Sexe en català o "los perros que se lamen las pelotas"

Dones, l’hivern ja s’acosta





                                                                  Si, dones vostra campana                                                                   ab lo vent bruny per sonar,                                                                   lo batall de bona gana                                                                   no lo hi deixeu de posar…
                                                                  Fragment de Cançó de les dones, Valentí Fuster

Durant l’estiu han tornat a passar els primers capítols de la série Sex and the city,que siga dit de passada i sense massa ganes de polèmica- ah! ah! ah!-encara no té traducció al català, tot i que la sisena i última temporada s’acabà en el 2004 i la segona pel·licula està a punt d’estrenar-se. I ho torne a preguntar, per què no en català? Massa “bèstia” per a TV3? Canal 9 no hi compta. Allí només podem veure “Heidi” o al “Papa”, tant se val, criatures a mercé d’un barbut.
No podem parlar “obert…

Punt de lectura: somriure

Punt de lectura: arbres i persones

Dones, l’hivern ja s’acosta: joia de viure

Dones, l'hivern ja s'acosta;

si voldreu tenir delit,

prenga cascuna marit.

L'estiu bell ab la calor

ja del tot vos ha deixat,

i ara ve l'hivern traïdor,

enemic del despullat.

Les que estau en soledat,

perquè us consoleu de nit,

prenga cascuna marit.

Les que estau forres de roba,

proveïeu al temporal,

i la que és mesella i pobra

recullga's a l'hospital;

mes les que tenen cabal,

perquè seguesquen l'escrit,

prenga cascuna marit.

Les que anau per lo gran gel

casi mortes en est centre,

xupau qualque canyamel

que ab dolçor vos calfe el ventre.

Joves, velles ab bon tempre,

per semblant les que hau parit,

prenga cascuna marit.



Si, dones, vostra campana

ab lo vent bruny per sonar,

lo batall de bona gana

no lo hi deixeu de posar

i ab la fervor del tocar

vos calfareu sens despit:

prenga cascuna marit.



Procurau sense perill

si us aqueixa lo gran fred

beure oli del cetrill

per los matins un poquet:

feu-ho, que és consell discret

si ho notau al bon sentit:

prenga cascuna marit.
La poesia de Valentí Fuster, q…

De vacaces fins 1 d'octubre

Setembre és el mes de transició, netegem armaris i canviem una roba per una altra.Comprem el que necessitem, o no, i tirem el que ja no ens agrada, o no ens entra. És l'efecte de l'estiu, la moda i la felicitat.
Necessitem pensar, dibuixar i escriure. Així és que tanquem per ordenar els armaris.

Ens veurem en octubre