Al-Mansanf el nom més antic de la ciutat que acull el Iolflic i la Toca-toca diumenge 26 d’abril a les 18:00 al Centre Cultural, pareix ser que significava “al mig”, perquè és just a mig camí entre Sueca i València, on es concentraren les alqueries al voltant d’una torre i d’una duana, de la mateixa manera que les alqueries de Sueca es reuniren al voltant d’un mercat. I Almussafes com Sueca, i segons afirmà el botànic Cavanilles l’any 1795, a qui demà farem aparéixer a l’espectacle, és, o era, una població de marjal que viu sota la influència de l’Albufera.
I és just de l’Albufera, i del Xúquer, d’on provenen els els animals fantàstics dels contes i rondalles de l’espectacle, basat en el llibre de les germanes Manola i Rosa Roig i publicat per Edicions 96, que a manera de catàleg acompanya l’espectacle visual, literari i musical.
Un espectacle per a que les tres generacions d’una casa vinguen a jugar amb les rodes dels molins, escarbar prop dels joncs i dels caixers; escoltar la veu del riu i com brolla l’aigua de l’ullal i corre cap al Lluent; imaginarem com era el riu quan es podia navegar pel seu llit, o seguir la Tocatoca i el Iolflic quan ixen cada dia al camí.
L’espectacle és una proposta interdisciplinar, en el qual la paraula, les textures de veus diferents, la música creada per als animals fantàstics de les séquies, així com les més de 200 imatges que hem reunit, juguen juntes per intentar mostrar-amb uns altres ulls el nostre paisatge.
De l’espectacle han dit:
“Fui a Sueca a la presentación de Animals de séquia, un libro escrito por Rosa Roig y muy inteligentemente ilustrado por su hermana Manola y me encontré con un poema de agua, de fluidez, de valor. Parece un libro para niños pero, como precisaron las autoras, es más bien un lugar de recreo y ensueño para adultos que no han olvidado al niño que fueron: el Principito y su planeta privativo.
Lo esencial permanece invisible a los ojos. Y más si hay juncos y neblinas que enmarañen la percepción. El arrozal tiene una respiración dilatada con largas inundaciones y vaciamientos. Y todo crece al ritmo de esa compás lunar: el fluir del agua y sus criaturas, «de la Séquia Major i de les seues 26 filloles»”
Emili Piera, Levante- EMV
Del llibre han dit:
“Hi ha històries que s’entesten a no esvair-se, que passen de boca en boca fins que algú decideix passar-les a tinta i postergar-les. És el cas de les cinc rondalles que, acompanyades de les imatges que evoquen, componen Animals de séquia. Cinc històries breus, d’aquella narrativa ancestral, al caliu d’un foc que no s’apaga, tossut”
CARLES FENOLLOSA / CARLOS PÉREZ DE ZIRIZA, Quadern El País
