Animals de séquia, 1. Mostra Internacional de MiM, 25

Enguany la Mostra Internacional de MiM, ha cumplit els 25, que es diu prompte! Demà, diumenge 21 de setembre, els Animals de séquia cumpliran un anyet, i tendrets encara, tornaran a eixir al carrer.

Fa molts i molts anys un suecà desinquet i miop, apassionat pel teatre, va pensar que Sueca necessitava treballar la seua expressivitat, i va convéncer a déu i al dimoni que el gest ens faria feliços. Passà el temps i setembre es convertí en el mes de la collita de l'arròs i del MiM al carrer i al corral - és un dir-.

El desfici suecà s'encomanà a moltes i molt bones persones, que sense ser del ram del teatre, tenien coses que explicar-li al veïnat, però no trobaven el moment, i decidiren que com per setembre la seua ciutat s'omplia de forasters i forasteres, feren el que feren, sempre podrien culpar-los a ells i a elles de tot. I així va ser com s'arromangaren i perderen la vergonya.

Un dels grups que perdé la vergonya va traure de la part més amagada del ropero familiar unes velles rondalles que havien sentit contar sobre la terra d'arròs i les séquies. Una manifessera molt atrotinada, improvisà quatre ratlles per omplir; una altra desficiosa, de mans àgils, va pensar que se li podia afegir color al drap, si pintaven les rondalles. Totes dues, en veure els animals solts, trobaren a faltar un poc de música per guiar-los, i convenceren a una parella de músics, flauta i fagot, per acompanyar-les. I finalment, unes veus amables i entusiastes, pensaren que a la música li faltava veu, i li la posaren.

Així nasqué un espectacle amb més de 200 imatges sobre el paisatge suecà i les séquies del Xúquer i l'Albufera, que després de passar pel MiM, es convertí en un llibre preciós de la mà d'una editora que recordava les rondalles perdudes d'una muntanya amagada pel turisme, prop del cabeçol de Na Molins.

Tot ho tenien els Animals de séquia, espectacle, editora, llibre, veu, música, dibuix, rondalla...però els faltava alguna cosa per a ser feliços. Què, vos preguntareu? Els faltava el padrí! I com en setembre, en Sueca, quan cau el sol i se sent el baf agre de l'arròs, tot és possible, el Sitan, el Iolflic, la Patilusa, el Dosidos, la Llenguadolça, la Tocatoca, el Siquesí, l'Alacranc, Dits de pedra i la Ungla negra, demà tindran padrí. Què dic, padrí! Tindran padrins, perquè en seran dos i ben arriscats.

Com ha passat això, i perquè ha passat ara, és una de les rondalles que com les de les merles menjamerdes o les iaies fada, vos contaré quan torne a passar per ací, encara que hi ha secrets que mai, mai, mai no s'han de contar.

MiMades a la Mostra Internacional de MiM 2014

A punt de cumplir 25 anys, la MostraInternacional de MIM, pensat i dirigit pel suecà Abel Guarinos, esclata dimecres que ve,17 de setembre. Els carrers de Sueca normalment buits, reben milers de visitants, que es mouen al ritme d'un programa oficial i d'un alternatiu.

L'èxit del MiM, nom popular de la Mostra, any rere any, convocatòria rere convocatòria, no rau en el mèrit, indiscutible, de les companyies professionals que hi participen, ni en el treball, metòdic i eficient i minuciós, de qui organitza, dirigeix i controla els detalls.  No, l'èxit de l'esdeveniment, rau en el fet que Sueca ja no s' entén sense el MiM, que s' ha convertit en l'autèntica Festa Major de la ciutat- i que em perdonen els partidaris de les paelles i de les processons.No queda ni una sola persona, suecana, que no sàpiga que és el MiM. Així de popular és el Festival.

Ja comprendreu, doncs, que sí eres suecana i damunt et deixen participar en els espectacles no professionals del MiM, només pot creure't afortunada. En el nostre cas, el de Manola i el meu, més que afortunades ens sentim MiMades. Enguany tornem a l'OffMIM i ho fem amb una estrena i una reposició. Les tradicions les construeix el destí i les manté la voluntat, però també l' amistat i el bon rotllo i la confiança.

Fa tres anys, una casualitat ens diposità en l'OffMIM i ací ens hem quedat. En el 2012 estrenarem llibre i temptejarem l'espectacle, era Joc de dos, poesia editada per Germania. L' any passat construirem un espectacle per al MIM que s'ha convertit en un llibre preciós d'homenatge al paisatge de l'arròs i l'aigua, Animals de séquia, publicat per Edicions 96.

Enguany, estrenem llibre de relats il·lustrats amb un punt "gamberro" convertit en espectacle per al MIM, La dona que es rigué de Talleyrand, de la mà deEl petit editor. I, a més a més, fem la reposició de l'espectacle Animals de séquia amb presentació del llibre a càrrec d'Emili Piera i Abel Guarinos. Estem presents en la major festa suecana i en un dels esdeveniments culturals més importants del nostre país gràcies a la complicitat i la generositat d'una bona colla d'amigues i amics que sempre ens diuen que sí, incondicionalment, i així qui no se sent afortunada i MiMada? I perquè quede constància de qui ens diu que sí ací teniu els seus noms:Conrado Gallent Falcó, Estela Mira Benedito, Enric Miquel Casado, Núria Naval, música i veu; Pepa Vivó, Arts Papereria, espai escènic; Dolors Pedrós, Salvador Lauder, David Vid, editors; Pilar Sànchez Alcaide, Marta Muedra, Marta Pérez, Rosa Serra, Macu Gimeno, Àngela Archer, Ma Luz Fos, David Martí, Lluís Roda, actors i actrius; Eduard Ramírez i Maria Lacueva, prologuistes; i Abel Guarinos i Emili Piera, manifessers.