Animals de séquia a la premsa

Estem contentes! Encara no fa dos mesos que vam presentar Animals de séquia, en el format “llibre” i se n’ha parlat bastant i amb generositat de la proposta que Manola i jo feiem a les lectores i lectors. A més a més la confusió inicial sobre si les Rondalles del Molí de Matada que ens contava ma iaia la Blanca, bona amiga de l’Home del Sac, són o no són per a criatures, també s’ha desfet. Com vam explicar en la presentació de la Fira del Llibre de València,  Animals de séquia, no és un llibre ni un espectacle per a xiquetes i xiquets; no és un llibre per a llegir en veu baixa, ni és un llibre per a llegir una sola vegada.

Som agraïdes i des del blog volem compartir amb vosaltres el que han dit del llibre, amb molta generositat i delicadesa, persones que coneixem i estimem i d’altres que no hem vist mai. És la nostra manera d'agrair el cas que han fet al Iolflic, i al Toca-Toca. Que, per cert, ens han prestat molta atenció quan els hem llegit les rondalles de la Terra de Paper, on es parla de què fan i com són. El Guardià de les séquies, com sempre no ha fet cas- seguia dibuixant camins- i el poeta del molí, ens ha robat els textos per veure’ls més de prop i seguir el dibuix dels punts i de les comes. Ai, les comes!

“ en les tradicions dels pobles riberencs de l’Albufera hi ha històries –sovint, amb prou feines un esquema o un episodi amb moltes versions diferents- que ens parlen del terror de nens i adults, de personatges amb un costat fosc i desasossegant encara que puguin resultar còmics i, en definitiva, de la capacitat de la narració per transmutar la por en misteri, una passió molt més seductora i intel·ligent”.

Fira del Llibre València

“Hi ha històries que s’entesten a no esvair-se, que passen de boca en boca fins que algú decideix passar-les a tinta i postergar-les. És el cas de les cinc rondalles que, acompanyades de les imatges que evoquen, componen Animals de séquia. Cinc històries breus, d’aquella narrativa ancestral, al caliu d’un foc que no s’apaga, tossut”

CARLES FENOLLOSA / CARLOS PÉREZ DE ZIRIZA, Quadern El País

“Manola i Rosa Roig han bastit un text per a ser dit, fet per a recuperar el plaer de contar històries. Un text que és memòria i tradició oral, capacitat per escoltar i ben farcit de respecte cap als misteris de la terra d’arròs”

Ausiàs Bermell, a El Punt- Avuí

“Si lo que les va es la poesía, o el relato de tintes poéticos... Animals de séquia, en el que Rosa Roig pone en juego leyendas y cuentos valencianos de tiempos immemoriales”

Rafa Martínez, Posdata Levante- EMV 25 Abril 2014

Dones, veu i pell a la Fira del Llibre de València 2014

Divendres vam fer el que havíem promés i vam portar la nostra pell i les nostres veus i poemes a la Fira del Llibre. Només ens han guiat la voluntat de fer-nos sentir també allí, dones que han escrit i escriuen en valencià. I que tenen i concentren totes les dificultats de la condició de ser dona, de ser de la part més "marginal" d'una cultura minoritzada i una llengua "poc oficial" i de parlar del que el seu cos els demana. Però la Llibreria Trentacinc Formiguetes, que també les dones condueixen, ens animà a participar. I la Fira, ens deixà la seua plataforma. Molt bé!

Només hem d'afegir la voluntat i la generositat de les persones que vam deixar que no ens vencera la vergonya ni la por al ridícul i vam escampar versos de dones, amb veu de dones i guitarra. Un plaer! Alba Fluixà, poeta i artista; Maria Calvo, escriptora; Xelo Llòpis, poeta; Bàrbara Torres, escriptora i poeta; Manola Roig, artista i rapsoda, Enric Casado, compositor i guitarrista i jo mateixa, Rosa Roig, escriptora tardana i dona desinqueta.

Només puc agrair-los que  repongueren a la meua proposta amb les paraules del poema, perquè crec en elles i en la seua força.

Les meues dones

No volia ser dona, i en canvi,

no havia sabut ser res més que això:

una dona.

Una dona com les altres,

com les que patixen,

com les que estimen,

com les que veuen i diuen,

com les que veuen i no diuen,

com les malaltes,

com les mutilades i les manipulades,

com les vençudes, les enganyades,

com les que parlen,

com les que callen,

com les que corren i no descansen,

com les de sempre,

com les invisibles...

En definitiva, una dona,

com totes,

viva i per sempre.