Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de febrer 14, 2010

La dona perfecta i el trajecte final

Mai ha treballat fora de casa. Sa mare la crià bé, per al matrimoni, per als fills. Seu al tren com l'ama. Amb elegància. No li falta cap detall, els pantalons i el rellotge, les ulleres de sol... i el perfum. És d'aquelles dones, pertorbadores per la intensitat de l'olor que deixen en passar. Un aroma que les identifica però no és real, tan postís com elles mateixa. No és seu i en canvi les anuncia.
Sempre que ve en tren ho fa sense un objectiu clar “ me'n vaig a València!”. Puja i deixa de tindre sentit la seua vida. Baixa i enmig de la promiscuïtat dels cossos de l'andana, perd el rumb.
La retorna al món el contacte plastificat de la targeta de crèdit. Mira què ha comprat, tan mínim, tan elegant, tan escàs i ben empaquetat! Sap que ha arribat l'hora de tornar. Confia en la tornada. El camí, el viatge de tornada la recompon: té un destí, el final del trajecte. Allí les cortines noves i el sopar del cap de setmana amb els sogres, tan rics, tan im…

Estem en la tria final: uau!

Les inciatives que ens conviden a participar amb activitats conjuntes en la xarxa sempre són benvingudes. Si a més a més, trien 2 dels teus post per a publicar en un llibre-virtual conjunt, l'experiència és completa. Aprofitem per felicitar les guanyadores i la resta de bloguistes triades i triats.


Les autores de vidapervida us donem les gràcies a les persones  que heu participat i col·laborat en la iniciativa de un blog de contes i relats.

Post triats:
Les sabates de xarol


Douetes: la brotxa

El xiquet que va morir

Ell sabia que moriria.
Tenia ràbia, tenia por,
sentiments —tan contradictoris—
que li omplien el cos i l'ofegaven.
Una llàgrima.
Silenci.

El dolor, sempre el dolor,
ara ja tan conegut com insuportable.
Va decidir que era millor no parlar.
Va decidir que el descans era la seua millor opció.
Mai s'havia estimat tant la vida i
per això va decidir que morir era el seu millor gest.

Mai més no estarà amb nosaltres,
però una decisió així sempre s'ha de respectar.