Demà, sense por, amollem els Animals de séquia en Carcaixent. La FACA ens espera. Festes alternatives per al Dosidos, el Iolflic, Dits de Pedra i totes les rondalles sobre les séquies que sabem. Canviem la terra d'arròs pels tarongers per contar-vos una part de les rondalles del llibre que té forma d'espectacle, com la que diu... "A ma iaia la blanca, que no havia tingut por d’amagar els fugitius i les dones rebels, li agradava contar-me mentre em pentinava de bon matí, al costat del pou, la rondalla de les xiquetes que no sabien parlar. Ni sabien. Ni volien. Ni ho van intentar mai. El dit els servia i senyalar era suficient. I van viure bé, però van viure poc. El dia que per pur despiste caigueren a la séquia, el dit, els dits no les van salvar. Com jo tenia el cabell llar i rull, teníem temps per sentir també què li va passar al xiquet taronger, aquell que no sabia collir taronges, i que portaren al riu. Allí va veure els estranys, i atapeïts tarongers. S'abraçà al tronc d’un i va decidir que el silenci i el perfum d'aquell taronger era el que sempre havia buscat i s'hi quedà. En contar-li-ho a la mare ningú recordava exactament quin arbre acollí al menut. Ella sempre que arriba abril va al riu a buscar el fill i arriba a distingir un perfum quasi humà que li recorda el seu xiquet. Creu que és ell, però no saber-ho cert la matarà. Com poden els hòmens tindre tan poca memòria?
