Magia de mare

Li van adjudicar un paper que no volia representar,
el de mare,
Així un bon dia,
va renunciar, se’n va oblidar . Ho va ignorar.
Boja, deien.
Màgia, deia.

...i va convertir la filla en invisible.

Un sospir, un alé, una presència, un fantasma... res.
No res.

Amigues vora mar

Diari d'estiu d'una dona apòcrifa


Prenc un café vora mar i allí les veig passar. El grup d'amigues que han eixit de casa per sentir-se segures i animades. Un grup que s'escampa i es concentra. Que es protegeix i es fereix. Que acaba plorant les penes de totes, entre crits i acudits.

Telegrama 4

Somnis. Blanc i negre. Un final. Sé que no m’esperaràs.

Fragments de poesia VII, Begonya Mesquita

Sextina del retorn

...
A l'escala del retorn romanem captius,
trenem records silents, hereus conscients de res
més que de l'espiral del temps, sal entre tu
i jo, que donàvem solta a l'amor, un nom
inventat per dir tot allò que no teníem:
la por, el neguit, la serp que ateny la mirada.

...

De seda, les paraules contra el verí, tu
que ara encens tempestes de foc amb la mirada
que mossegues el rellotge i dius un nom
mentre cau el sol i ens allunyem, captius,
de la serp i la tempesta, del mai i el res,
amants del verd, del temps, de tot el que teníem.


Escric per tu i aquesta sal a la mirada
m'atorga un altre nom, aquell que abans teníem
i els dies captius m'alimenten com si res.

Begonya Mesquita

El campet i la vida

Diari d'estiu d'una dona apòcrifa

Em trobe una amiga que m'estime molt i li pregunte per son pare, una persona entranyable que ha sigut sempre propietari d'un campet que li donarà mentre visca alegries i pimentons, i unes poques carxofes i algunes bledes. També encisams. I com més el cuida més creix. I la vida del seu camp és també la seua vida.

Els mocs i la innocència

Diari d'estiu d'una dona apòcrifa

Mala sort! M'he hagut de desplaçar a la ciutat i m'he convertit en el xicot que es furga el nas palplantat enmig del tren una vegada i una altra, i una altra, fins que aconsegueix el que buscava. I amb el moc al dit intenta desesperadament desenganxar-se'l, del dit, sense posar-se'l a la boca. I tot això amb la mateixa cara d'innocència que posa quan es fa la pregunta de per quina raó les dones no li fan massa cas.

La dona i els cossos joves

diari d'estiu d'una dona apòcrifa

Per més que vull fugir, sempre m'atrapa. I la por em paralitza, i ni parlar ni fugir, ni cridar. Aquella dona aparentment inocent em palpa el cos amb qualsevol excusa, una palmadeta de salutació, una confidència. I no sé dir-li prou, no... I eixa nit tinc malsons on la veig palapant els cossos joves de dones inocents, i la veig pessigant-los les galtes i va vestida de negre, com les monges que es cobreixen el cabell, però es deixen les mans descobertes. Per al rosari, diuen!

El perrosordo i els capellans

Diari d'estiu d'una dona apòcrifa


M'han embolicat i he tornat del sopar a una hora intempestiva de la nit, i me l'he trobat. No sé quin dels dos, si ell o jo, més espantats. Un bona nit de soprano, que ha servit per saludar el perrosordo trist i ignorant, que mira des dels cantons, on pixen els gossos. El perrosordo impotent per a la relació, que creu que si mira i no el veuen el seu pecat no serà castigat. I per aixó s'amaga com l'han ensenyat els capellans.

Telegrama 3

Camisa perduda. Mirada canviada. Edats infinites. Me’n vaig.

Les mentires i la merda

Diari d'estiu d’una dona apòcrifa


M'he vist obligada a passar per la perruqueria, i m'he tornat a trobar aquella dona mentirosa, capaç de tindre mil cares, capaç de començar i seguir converses diferents i divergents amb persones que no coneix, i no es coneixen. Volia amagar-me d'aquella dona que si pot parlar malament d'algú, ho fa. I és feliç. I destil·la odi i felicitat alhora, mentre a mi se'm posen els rulls de punta. I no obstant, sempre m'atrau aquella dona que pot completar una mitja veritat amb una mentida, i no dubta en afegir parts de collita pròpia.
Al final només queda una certa olor a merda.

Telegrama 2

Soroll que gemega. Moviment. Respiracions compartides. Arribem tard.

Pomes i figues

Diari d'estiu d’una dona apòcrifa


Dia de mercat, he baixat a per pomes a la botiga atrotinada, i allí m'he trobat la princesa asexuada dels contes infantils. Una que tampoc seré mai. La princesa de cabellera impossible i felicitat perpètua. La princesa que viu i espera en la torre, únicament preocupada perquè el temps --company de jocs-- passe. Una autèntica princesa infantil, feliç, amb poma i sense príncep. I de sobte he canviat les pomes, per figues madures, oloroses, solitàries.