Poesia visual: textures

Entrampada pels marges i sense poder aconseguir la vora.
Em queda el cel, textures impacients, colors fugissers.
Entre les perpendiculars, la líniia verda, recta.
Una esperança.
Al fons, el dors adormit del gegant que,
com jo, descansa sobre la terra.
L'horitzó.