Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2011

Les donuetes tenim càncer

Sí, així és! Us pot semblar bèstia, dit així, clar i català -ui! valencià- . Potser penseu que és inoportú, incómode, injust, bé, us puc admetre que fins i tot pot semblar de mal gust. I què? Us sembla que la malaltia és el càstig per algun pecat, per alguna trastada? xica, amb els avanços que n’hi ha i tu, tens això? Xist!, dis-ho en veu baixeta, que ho poden sentir les xiquetes. I arribes a l’hospital, i a la consulta i allí n’hi ha més gent que un dilluns de desembre en la vacuna contra la grip. És tan quotidià per a tantíssimes persones com pagar a hisenda. S’entén que vull dir que és normal per a les pobres persones que paguem religiosament -ja! ja!- perquè n’hi ha com Undangarin - o com cony es diga- que pagar paguen poc, o gens.  Però, no perdam el fil, tenim càncer i estem tan mal vistes que ens fan baixar a l’infern -perdóóó! soterrani- per fer-nos el “tractament”. Passem molt de temps assegudes, si tenim sort, en unes cadires massa altes per a les nostres cames, en una espèci…

Dones immaculades: l’ou o la gallina?

Pot una dona ser mare, sense un pare? Sí, si ets la mare de déu. És possible la concepció sense sexe, ni inseminació artificial? Sí, si ets la mare de déu. Pot una dona, descendent d’Eva, desobedient, desafiadora i causa de la nostra expulsió del paradís, parir a déu i com ell estar exempta del pecat original? Sí, si ets la mare de déu i la discusió sobre haver sigut concebuda i nascuda “sens màcula” ha merescut 700 anys de posicionaments, persecucions, adhesions de dos bàndols irreconciliables.
L’església viu dels seus dogmes, i n’ha impregnat la nostra cultura. Allà on no n’hi ha raó ha d’haver adhesió irrevocable a la paraula de déu. A la mateixa paraula que va meréixer l’expulsió de les dones del paradís.
Per a la “narració” dels fets bíblics s’havia de construir una història versemblant i ahí começà el problema. Si déu s’ha de fer home, necessita una dona. Ai, las! Com, doncs, la causa de la nostra perdició pot esdevindre el vehicle de la salvació? I ahí comença la discusió, co…

Dia mundial contra la sida

Les malalties encara ens produeixen horror, i no sabem com tractar-viure amb les persones que sembla que estan més prop de la mort que nosaltres. Les malalties mentals, els càncers i la sida continuen sent tabu. Al final del 2011 sabrem més d'economia, de crisi, de mercats de valors o no sé quantes coses més que l'any passat. En canvi no sabrem quin és el patiment, els sentiments de les persones que viuen malaltes i prop de nosaltres. Fins i tot, en temps de crisi, seguim pensant que el que és important es marca als mitjans de comunicació. La mort i la malaltia, el sufriment, els amaguem.