Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2013

I trenta anys després, teixim (més) revoltes

En abril de 2010 li enviava el text que vaig donar per bo a Eduard Ramirez Comeig. M'havien embolicat en un projecte, a través de Marc Candela, i la "gent jove" m'havia obligat a escriure sobre una part de la meua vida que tenia quasi oblidada. A finals de juny d'enguany,  després d'haver criticat el primer títol suggerit per al famós llibre, intercanviava  una conversa "digital" amb Eduard,18 entrades al mail en són testimoni, i acabàvem per suggerir-configurar-crear un nou títol per a la història del BEA. Havíem parlat de Pink Floid, de rajoles, murs, èpica, lírica, institució, revolta...i acció.

Diré ací, públicament que li agraïsc a Eduard Ramírez, i a Marc Candela, que em punxaren per a escriure. M'he divertit i he participat en un gran treball sobre la democràcia. Dimecres aniré a tocar el llibre, estic esperant tres anys. Però, tot el que val, costa!!!

"La passió de la innocència", és el títol de la meua col·laboració. Us repro…

M'arromangue i vaig!

No pense fer cas mai més de ningú. La meua veïna, Juani, la mala pècora, vinga dir, que estos del partit popular ho arreglaran tot, que mira què han fet amb el melonar de Suniets i l’home que mai havien tingut un gallet, i jo vaig i m’ho crec. Fava, i fava i fava!!! Si de treballar ningú es fa ric, i els rics sempre ens foten. Això deia ma iaio, republicà i boig, que, clar, també obligà la dona a casar-se amb ell el dia que li va eixir al davant amb una faca....que ja no saps a qui creure, ni de qui fiar-te.  De les filles tampoc, que aquella insistia en què li ferem cas a l’amic -ara li diuen amic- del banc -Bankia li diuen-, que els quatre durets de l’herència de la mare creixerien, i faríem un viatge, i canviaríem el cotxe, i pintaríem dalt...una bona merda! -li dic, jo-. M’he quedat “compuesta i sin novio”, no sé quin rotllo d’unes coses preferents, i au! l’amic de la meua filla diu que no pot tornar-me els 6.000 eurets. Nyas, coca, ni cotxe, ni pintura ni diners...Ai, si ma iaia a…

Dualitats: Micromiratges/Micromirades, primera exposició de Manola Roig

Segur que algú dirà que sóc una agosarada, però em fa goig explicar-vos que quan es cumpliran 775 anys i un dia de l'entrada oficial de Jaume I a la ciutat de València, çò és, el 10 d'octubre de 2013, els gravats i les fotografies de Manola Roig, entraran oficialment a la ciutat. Serà una inauguració discreta, en un lloc discret, prop del Barri del Carme, en el Guirigall, un lloc de moda que servix copes i cultura. 

Si em permeteu que continue amb la broma, la primera exposició de Manola Roig, la penjarà ben a prop de la torre d'Alí Bu Fadl, una de les entrades de la muralla àrab de Balansiya, des d'on es penjà per primera volta la senyera reial d'Aragó i Catalunya. Així aquell 28 de setembre de 1238, dia de derrota per a alguns i d'alegria per a nosaltres, els valencians, els colors d'un drap foren senyal de conquesta.

Esperem que els colors dels gravats i les fotografies de Manola, que presentarà Dolors Jimeno, activista incansable i responsable de la Inter…