Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2016

Dones fèrtils, poema per a les Magues de Gener

Dones fèrtils  Rosa Roig
Dones fèrtils, dones lliures. Pedra fòssil. Dones vives. Dones mortes i captives, enyorades, estimades, silenciades, oblidades. Rebotades. Escoltades.
Dones velles, dones lliures. Pedra fòssil. Dones vives. Dones fèrtils i captives. Exiliades. Contestades. Castigades, redimides. Perdonades i enyorades.
Dones fortes, dones mortes. Pedra fòssil. Dones dites. Exhortades. Soterrades. Dones totes, dones lliures. Recordades. Estimades. Silenciades. Rebrotades.
Dones vives, dones lliures.

Quien teme a las Magas de Enero?

Cuando Antonio Machado proclama que la verdad también se inventa, no está pensando en la manipulación ultrajante, ni en el escarnio. Está pensando en el aforismo de Lacan “La verdad tiene siempre una estructura de ficción”. Y es así como des de una ficción, hemos llegado a la verdad. Y la verdad es que la derecha de nuestro país es intolerante, y no quiere dejar que el espacio público lo ocupen palabras que trasmiten valores, ni iniciativas solidarias que surgen desde la voluntad de las personas, que con más ilusión que dinero, crean fiesta. Alternativa, laica.
La consigna inicial “son gordas”, “son ridículas “, ha pasado por un “son brujas”, que esperemos que no acabe con un grito : “quemadlas”. Pero se ha convertido en el clamor único, en el insulto: “son putas” con el cual quieren inventar una nueva verdad, basada en un escarnio. Cansadas estamos de operaciones como esta, que ya le hemos visto practicar en más ocasiones a la derecha. El año 1976, Joan Fuster, escribía “ Y lo peor de…

Qui té por de les Magues de Gener?

Quan Antonio Machado proclama que la veritat també s’inventa, no està pensant en la manipulació ultrajant, ni en l’escarni. Està pensant en l’aforisme de Lacan “ La veritat té sempre una estructura de ficció”. I és així com des d’una “ficció”, hem arribat a la veritat. I la veritat és que la dreta del nostre país és intolerant, i no vol deixar que l’espai públic l’ocupen paraules que trasmeten valors, ni iniciatives solidàries que sorgeixen des de la voluntat de les persones, que amb més il·lusió que diners, fan festa. Alternativa, laïca.
La consigna inicial “son gordas” “són ridiculas” ha passat per un “són bruixes”, que esperem que no acabe amb un crit :“cremem-les”. Però s’ha convertit en el clam únic, en l’insult: “són putes” amb el qual volen inventar una nova veritat, basada en l’escarni. Cansades estem d’operacions com esta, que ja hem vist fer en més ocasions.. L’any 1976, Joan Fuster, escrivia” Y lo peor de todo és que el vocablo “puta” és un insulto… No lo és “bombero”, “medi…