Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2010

El xiquet caragol

El dia que sa mare el puja dalt de la muntanya
va saber que no tornaria a baixar.
S'enroscà i es quedà sobre la pedra.
 La transformació va ser ràpida i completa.

És el caragol més gran que mai ha vist ningú.
I riu.

Pengem post al blog de poesia: poemes i blogs

Epitafi, Un nou post que haureu de veure al blog poemes&blogs, de la nostra amiga Violant de Bru.

Amb la imatge de manola, que pensem posar en el banner,

La dona del silenci

La van ensenyar a no molestar, pendent del que volien els altres. No feia gens de soroll. Tan silenciosa que el dia que se l'emportà el fort vent de ponent ningú no la trobà a faltar. En sa casa noten un poquet més de frescoreta, res més.

La caixa de fusta

“Què fas ahí”, li deia sa mare.
 “Per què no jugues amb mi?”,
 la germana.
“No saps qui sóc?”
 son pare que no gosava ni guaitar.
“No em miraràs mai més?”
 li deia la seua amiga.

Però el xiquet no sentia res.
La caixa de fusta se'l va engolir,
eternament seu
i sord
i de quasifusta.

Col·laborem amb Un blog de contes i relats

El que té de bo la xarxa és l'intercanvi i la immediatesa. Sense distàncies, totes i tots, ens sentiem més pròxims.  Hem tingut l'oportunitat de participar en la iniciativa  del blog de contes i relats.

Visiteu-lo, i veureu reunides un fum d'històries, de creació, d'inspiració...Demanaven tres post del nostre blog i estos són els que hem triat.

Les sabates de xarol

L'home del sac

Donuetes

El xiquet a qui sa mare no va abraçar mai

Ben bé no havia sabut mai perquè li resultava tan difícil imaginar-se com era.
Els espills li retornaven una imatge, uns encontorns que ell no s'acabava de creure.
De fet, va arribar a desconfiar dels espills.

Aquell matí per estrenar,
de març i sol radiant,
amb els seus quefers i un patiment vell,
es deixondí d'un patiment nou.

Havia caigut i es posà a plorar.
Una amiga que sempre el mirava com si estigués sencer, el va abraçar. Ai!Ai! Ai! Sentia una explosió, una plenitud... un no sabia què. Qui era? Què era?...

Mai havia sigut tan feliç com dins d'aquell embolcallador i càlid abraç.
Odia sa mare.

S'han acabat les vacances

I comença l'any del Tigre, és el meu any. Per començar un dibuix de Manola que s'ha passat les vacances de Nadal penjada a La Vanguardia. Salut, amor i paciència per a l'any 2010.

Us trobava a faltar!