Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2011

Sueca a l'objectiu: calidoscopi

Donueta: estupendíssima

Telegrames eròtics: figues d'estiu

Olor de figuera.S'omple l’estiu. Olor de tu. D'estiu al llit. Salnitre i humitat. Sexe, humit. D'olor de tu, s'omple l'estiu.

Nit de foc, nit de bruixes, nit de sant Joan

Vora foc, vora mar t’esperarem, et recordarem. Hem deixat les persones sense ànima ofegades  a les brases. Del carbó i la fusta en treurem la nova llum. Vora foc cridarem les bruixes amables que coneixen el secret de la felicitat, i amb les ones ens diran què ens espera per al futur…més a prop de la terra, escoltarem el batec dels éssers que campen en les nostres nits, el batec dels cors que ens han estimat. Creuades per les flames, ens abraçarem. L’esclat de vida, l’aigua que empemta, el bri nou, els nostres records i les noves esperances.
Invocarem la felicitat en la nit més curta de l’any.
Invocarem les bruixes de dol
Els teus llavis. La fruita. La magrana...
Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana

que em fuges pels cabells, sense frontera,
al bat del sol, ales d'ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast de boira matinera.

El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola&…

Punt de lectura: noves i velles

De manifestació: sí al valencià, sí a l'escola pública

A la vesprada eixirem al carrer per defensar l'escola pública, l'escola valenciana, per defensar-nos. Ho farem amb amigues i amics, vells i nous, la calor de juny i la calor humana, la nostra força serà la de totes i la de tots.  A la vesprada eixirem al carrer perquè estem convençudes, com diu Vicent Pitarch, un bon amic, a l'entrevista de El temps, que "l'aquest atac frontal a la llengua és també un atac al sistema educatiu. I no hauríem d'oblidar que, al País Valencià, avui dia, el sistema educatiu és un dels segments de la societat més esperançadors, més modernitzadors. Poques coses hem fet tan bé com allò que globalment anomenem escola valenciana. Dins de la misèria de guanys socials que s'han aconseguit, és un èxit formidable que pot exhibir aquesta societat. I precisament per això el PP, com a enemic del poble valencià que és, va contra aquest segment tan profitós i tan positiu de la nostra societat. I ataca la llengua com ataca alhora aquest sistem…

Joan Fuster i les donuetes

Les donuetes són joves i acaben d'arribar al món, no obstant saben ben bé què volen i  tenen i trien bona companyia. Demà estan decidides a acudir a la manifestació per defensar el valencià, l'escola pública i la seua pròpia existència. Com pregunten molt he hagut d'explicar-lo la meua opinió. 

Sóc de l’STEPV, sóc dona, sóc de Sueca i fusteriana, per amistat i per convicció.  I des que el conseller Font de Mora, en pau descanse, va anunciar la seua darrera batalla contra el sistema educatiu públic, no em trac Fuster del pensament. I per què? perquè amb ell que va beneir la Llei d’ús i ensenyament del valencià discutia acaloradament en sa casa, i l’acusava de ves a saber quines traicions. I just ara, quasi 30 anys després, no deixe de pensar que a qui li toca defensar la Llei d’ús i el que s’ha aconseguit és a mi. Entengau eixe a mi com un plural. A mi que n’estava en contra. I he trobat què deia Fuster, i elles i jo volem compartir-ho amb vosaltres:
Jo sóc "impacient"…

Telegrames eròtics 10: queta

Queta t’espere. Ones i batecs t’anuncien. Queda’t, t’espere. Ens esmunyirem.

Sueca a l'objectiu: el pes del món

Série negra:La dona suicida

La carta reposava entre els dits, flonjos i freds de la seua dona.  Havia reconegut la seua lletra, neta, fina, sense errades: Guardaré el secret. Perdona'm i oblida-te'n.Una caligrafia perfecta, unes ungles  arreglades i roges, un olor apegalós que ho havia impregnat tot els darrers 20 anys i que ni morta l'abandonava. Abans del suicidi conjugal, amagar la seua homosexualitat s'havia convertit en obsessió, que el descobriren en angoixa. Ara, mentre contestava les preguntes de la polícia, i observava indiferent les manipulacions del personal sanitari, pensava i decidia. Sol, vidu, culpable i desconcertat per la mort, la veritat i la confessió pública de la seua homosexualitat, era l'única eixida digna, i l'únic acte de rebeldia. No assumia ni l'oblit, ni el perdó. De fet, no li agradaven els secrets ni les dones suicides.

Donuetes pel valencià: ací em pariren i ací estic

A poqueta nit les donuetes fent ús de tots els seus sentits i el seu bon humor es manifestaran per defensar el que són: donuetes valencianes lliures i felices, que volen seguir sent lliures i felices. Aprofitaran el passeig per dir-li adéu al conseller Font de Mora, i pot ser li cantaran el "no more, no more, no more..."

Portaran amb elles la veu poderosa de Vicent Andrés Estellés:

Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic,
ací em pariren, ací estic


Sueca a l'objectiu: anar i tornar

Donuetes: tres generacions

Ma iaia era una dona sàvia i reposada, a qui la guerra civil, les raons de la qual mai va entendre, va deixar vídua jove. Visqué atrapada entre el taulell de la carnisseria, la por a que li posaren la llengua damunt i la necessitat d’alimentar dues criatures. Aquella dona més partidària de la copa de carbó que de la xarradeta de carrer repetia com una consigna de vida “dels capellans has de mirar el que diuen i no el que fan”. La dita l’havia heretada de sa mare, una santa abnegada que es casà amb l’home perquè se li aparegué, amb una faca a la mà i disposat a clavar-se-la, a l’entrada de missa de set. La meua besàvia que no alçava ni pols ni remolí i se sentia poc inclinada a l’escàndol, accedí al sacrifici, sense cap ni una queixa. Cumplia amb diligència les obligacions que s’havia imposat per salvar l’home de fer una barbaritat. I sempre l’acompanyà una gran capacitat de comprensió cap als actes maliciosos, violents o poc justificats de la resta de gent. De fet, en sa casa sempre v…

Punt de lectura: i tot és primavera