Una vegada ja fa molts anys va viure prop d’ací una família poderosa i estranya que tenia una filla amb totes les virtuds i els defectes d’una criatura ben alimentada, intel·ligent i sensible. Aquella jove, de qui contaven i no paraven, aconseguí una veu captivadora, un enginy sense rival, i una curiositat sense mesura. En complir setze anys però li canvià l’humor i el seu caràcter, obert i divertit, s’esmorteí. Es negava a eixir de casa i passava els seues dies errant del banc del jardí, a la butaca de prop de la llar. Com més insistia son pare més s’entestava ella a no moure’s. Com més la temptava sa mare, més clar tenia la seua filla que mai no es mouria d’aquell racó càlid i confortable que era sa casa. Profundament preocupats pel futur de la xiqueta, així com per la seua felicitat, es van decidir a buscar una solució. Gràcies a les seues influències i bones relacions van fer córrer per tota la comarca el que havien pensat. Es passà de boca a orella que qualsevol viatger, home o do