Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2011

Històries mínimes (I)

Coneixeu la història de la dona que per res del món volia conduir, perquè no tenia massa clara quina era la seua ma dreta, ni quina l’esquerra. Canvià la carretera, pel tren. Arribava tard, però arribava bé.

Ens manifestem contra la corrupció, encara que el PP no vulga

Les donuetes ocupen el blog

Mentre l’esquerra es debilita, es fragmenta i es contrau, les donuetes creixen i s’escampen. Avancen i prenen posicions. Han decidit, no fer cas de les nostres manies i passar a l’acció. I la primera, ha consistit en ocupar el nostre banner: elles són ara la imatge del blog. Venen per a créixer, multiplicar-se, ocupar el blog-terra i sotmetre’l.
No penseu que podem fer res per aturar-les, la debilitat de l’esquerra i una endèmica voluntat de divisió ens atenalla, perquè al sí del blog s’han manifestat dues posicions: la d’estar a favor de les donuetes i la d’estar en contra. Endevinem que la seua ocupació pacífica, però descarada, serà permanent.
El desconcert de l’esquerra no les afecta, gens ni mica. No sembla que siguen conscients que la dreta-caverna global ens ha pres el jornal, la jubilació, el futur i el carrer. Són donuetes. Descarades. Impertinents. Decidides. I van carregades de raó, d’il·lusions i d’esperança. Lliures de roba i sense pèls en la llengua ens robaran l’ànima i e…

Celebrem el dia mundial de la poesia amb Marta Pessarrodona

Ens afegim a la celebració del dia mundial de la poesia que promou la UNESCO. La millor justificació la trobem en les paraules que la seua directora general Irina Bokova, ens adreçà l’any passat : “Cada llengua té la seua poesia i cada ésser humà les claus de la seua pròpia poètica…la poesia capta els aspectes més difícils de traduir de l’experiència humana…i expressa el que és inefable i constitueix el fons comú del misteri humà….Paraules que, siga quina siga la llengua de la qual sorgeixen,…caminen lligades a l’essència de l’ésser humà, a la dignitat de cada persona”



Reproduïm un poema de l’obra de Marta Pessarrodona, Vida privada, que va editar Esther Tusquets en l’editorial Lumen, l’any 1972, quan encara existia la innocència i l’esperança. Al llom del llibre llegim: “Viu en un món sense ambigüitats ni mitges tintes. Viu en un món literari, en el sentit que aquest món s’explica i assoleix la seva màxima riquesa a través de la literatura. Viu en un món sustentat en quatre o cinc …

Donuetes falleres: ho cremem tot?

Per què barregem el foc, la festa, la polvora, el que és efímer, amb el que és pesat… heu sospesat mai un vestit de fallera? Per què cremem en dos dies tants diners? Sabeu que la magnífica seda i la resta d’elements costen més de 6.000 euros? Per Sant Josep s’acaba la crisi? Festa, alcohol, disbauxa, drogues… i processó, i ofrena, i contradicció... No he comprés mai que el dia de sant Josep que va criar el fill d’un altre, tot i ser conscient, perquè li ho va dir l’enviat  –que el xiquet era fill de l’amo–, siga la festa del pare… més contradiccions!!! El que encara resulta més estrany és que hajam acabat per cremar-ho tot eixe dia. És l’inici de la primavera? L’efecte de la llum del sol que ens torna a visitar? A la lluna plena de València farem foc i encendrem la flama. En la foguera cremarem l’estoreta velleta, i les males mirades de la meua sogra, els insults dels conductors que tenen pressa, les sabates gastades de l’hivern, el bes que se’ns va perdre i la mentida i la injustícia……

Punt de lectura: ser dona

Més donuetes: invisible!

Va tardar en descobrir-ho. Les seues iaies, jugaven amb ella, Anna, amaga't, que no et vegen. Tenim el poder per fer-te desaparéixer, però ens has de creure. Anna Amaga't que vénen. En fer-se major va comprovar com el poder era real. S'acostuma a amagar-ho tot, i a amagar-se de tot. Màgia. Ai, ai, ai! La màgia, però, era dels altres, de les altres. I no era màgia, era una cabronada. Crueltat. Innocència!

Telegrames eròtics 7: plecs

Cada plec, cada pou. Fresc, humit i calent. Enervat i oberta. Ara sospirem. Riurem, frescs. El pou ple.

Punt de lectura: escriure

Les dones diem prou a Camps

Si encara no has signat el manifest: Les dones diem prou a Camps, no et preocupes. Tens temps.
Un grup d’actrius, escriptores, periodistes, professores.... dones, ens hem adherit aquest manifest. I tu? Ens vols acompanyar?La forma més ràpida de fer-ho és enviar-nos un correu a
lesdonesdiemprou@gmail.com


Pot usar la fórmula que vulgues, però et suggerim la següent:

Sóc dona i vull dir-li prou a Camps
Nom, cognoms i professió

Sóc home, amics de les dones, i també vull dir-li prou a Camps
Nom, cognoms i professió

Et reproduïm una part manifest i et convidem a que visites el blog del grup per llegir-lo complet:

Nosaltres, dones, filles, mares, àvies, nétes, treballadores, estudiantes, jubilades, amants, amatents, lluitadores, pacificadores, joves i grans, totes diem PROU.
Davant la desfeta dels mínims drets bàsics com la llibertat d’expressió, d’informació, d’educació, de tria de model familiar o de model econòmic, les dones valencianes diem PROU a Francisco Camps i al seu govern manipu…

8 de març: dia de la dona

Les meues dones
No volia ser dona, i en canvi, no havia sabut ser res més que això: una dona. Una dona com les altres, com les que patixen, com les que estimen, com les que veuen i diuen, com les que veuen i no diuen, com les malaltes, com les mutilades i les manipulades, com les vençudes, les enganyades, com les que parlen, com les que callen, com les que corren i no descansen, com les de sempre, com les invisibles...
En definitiva, una dona, com totes, viva i per sempre.
















D’Agatias l’Escolàstic

“Els nois no tenen la mateixa dissort que a nosaltres,
febles noies, ens ha tocat.
Ells tenen companys, amb els quals
bescanvien les penes amb mots confiats,
es lliuren a jocs que els conforten i enmig dels carrers
passegen mirant virolades pintures;
nosaltres, en canvi ni el dret no tenim de veure la llum,
ans a casa amagades ens consumim en tristes cabòries”

Mª Àngels Anglada, Les germanes de Safo, poetes hel·lenístiques dels segles VI i V ac

LES DONES DIEM PROU A CAMPS

Nosaltres, dones, filles, mares, àvies, nétes, treballadores, estudiantes, jubilades, amants, amatents, lluitadores, pacificadores, joves i grans, totes diem PROU. Les dones italianes han dit PROU a Berlusconi i la seua impunitat esfereïdora. Les dones egípcies han dit PROU a la dictadura indecent de Hosni Mubàrak... Davant la desfeta dels mínims drets bàsics com la llibertat d’expressió, d’informació, d’educació, de tria de model familiar o de model econòmic, les dones valencianes diem PROU a Francisco Camps i al seu govern manipulador, corrupte i censor. Sabem quin món volem i anem a fer-lo possible. més...
Diem PROU a la desfeta de l’escola pública valenciana. No assumim ni admetem, de cap manera, la desaparició de línies en valencià ni el menyspreu cap a l’Escola Pública Valenciana del Consell actual. Les nostres filles i fills tenen dret a una educació de qualitat en la nostra llengua. Tenen dret a ser feliços a la seua escola. I eixa escola només pot ser pública, en valencià i de qu…

Sobre Safo i les poetes hel·lenístiques (I)

Ja s’acosta Sant Josep


Diuen que deia Virginia Woolf que cadascuna de les grans escriptores actuals és una hereva alhora que una innovadora.
Hem decidit que Safo i el grup de poetes hel·lenístiques de les quals parla Mª Àngels Anglada en el seu llibre Les germanes de Safo són la companyia perfecta per dedicar el mes de març, que anuncia la primavera, a les dones poetes. I recordar de qui som hereves, perquè si no som grans escriptores, sí que som dones artistes. Us mostrarem grup de refinades artistes que “eren honorades pels seus conciutadans” i de les quals “els autors antics parlen amb molt de respecte i generositat”. Eren dones que es prenien molt seriosament el seu art, al qual li dedicaven estudi i preparació, amb un resultat excel·lent i innovador. Com explica l’autora de l’antologia que us anirem reescrivint “ els complicats esquemes d ela mètrica no tenien secrets per a elles i n’inventaven de nous”. Safo, Corinna, Cleobulina, Telesil·la, Praxil·la, Mirtis…la primera onada de po…

Punt de lectura: envellir