Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2012

Biografia anònima 1. Microrelats

“... En última instància tot fa gust de dolor”. Joan Fuster, Sagitari
Va nàixer prompte i prompte va morir. Tenia pressa per veure i viure. La malformació que l'acompanyava impedia una vida plena, no obstant, va viure. Poc. Però, va viure. La seua presència malaltissa ofegà de pietat i sofriment la resignada vida de sa mare  i complicà amb inseguretats i incerteses la vida de son pare. El que més es recorda del seu pas per aquest món és la impressió que ha quedat, per sempre, en l'esperit dels qui van arribar a veure-li la cara: por, ràbia, compassió, horror, indiferència... Record i oblit per a la seua trista i acomplexada vida. Va morir en pau i en pau descansa. Millor la mort que la vida, ha dit sempre el veïnat- tan sensible, tan atent, tan amatent-.

29M a la vaga

I tot és primavera, també enguany

L'aigua, un dret humà. Dia mundial de l'aigua

El Juliol de 2010 la ONU va declarar l’aigua potable i el sanejament com un dret humà, a hores d’ara aproximadament 884 milions de persones no tenen accés a l’aigua potable, més de 2.600 milions de persones no tenen accés al sanejament bàsic i cada any moren aproximadament 1,5 milions de nens per malalties relacionades amb l’aigua i el sanejament.
Ecologistes en Acció

El planeta terra conté un 71% d'aigua. En l'any 1993 l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 22 de març com el dia mundial de l'aigua.

Les flors de Mercé Rodoreda per al Dia Mundial de la poesia 2012

L’any 1981-ai!- vaig descobrir uns escrits de Mercé Rodoreda que sempre m’han acompanyat i que he llegit i rellegit i rellegit...i encara ara m’emocionen, m’omplen, em sorprenen i m’emocionen.I només puc dir, que si els crítics diuen que això és prosa, a mi em sembla poesia. He llegit que les Flors de debò, li van costar a l’autora”una eternitat” d’escriure, les construïa a poc a poc, les destil·lava i després les va deixar amagades en un calaix durant molt de temps. A mi m’han acompanyat mitja vida i espere que em duren l’altra meitat.
Viatges i flors, és un dels meus llibres més estimats, veig l’escriptora autodidacta popular, veig la periodista i l’esperit d’aventura, veig la tendresa i la distància, i la desesperança i l’exili, i l’amargura de la guerra i la soledat i la fragmentació. Però també veig l’esperança i la poesia i el joc.  Us he triat breus fragments de les flors perquè quedeu enganxades com jo a la seua contemplació.













Flor Boja És molt enganxosa i molt perillosa....No és…

Ja és primavera per a Papasseit i per al Corte Inglés

Primavera d’hivern - Primavera d’estiu i tot és Primavera i cada fulla verda, eternament Joan Salvat Papasseit
Creu Serrat que res no és mesquí, té raó? La primavera  del poeta ha arribat al Corte Inglés, però a la meua cartera s’ha instal·lat el desembre congelat. Els retalls, els decrets, els rebuts de les multinacionals elèctriques i telefòniques, de les assegurances, els impostos a l’Estat, per sufragar als enviats de déu en la terra i als seus fidels servidors que perdonen pederastes, o per copagar la privatització del negoci de la salut-malatia, i ajudar al finançament per dues o tres vies de l’ensenyament privat- privat, de què?, de vergonya?-, tot passa pel meu jornal de funcionària- retalls i més retalls, augments d’IRPF i congelació de jornal. Creu Serrat que cap hora és isarda, esquerpa, escabrosa, salvatge? Ha tornat a passar, com sempre. Abans que el calendari marque la fi de l’hivern o que les falles cremen amb un ritual alliberador i enlluernador, la primavera ha tornat al C…

8 de març: In memoriam per les dones de la II República

Enguany que la dreta torna a ocupar la trona, perquè l’autèntic poder dubte que l’haja abandonat mai, volem recordar les dones de la II República que des dels primers anys del segle XX van defensar la nostra dignitat, el dret a ser considerades ciutadanes de primera, el dret a l’educació i el dret a decidir sobre el nostre cos, a la independència i al vot. Recordem les dones que va perseguir el franquisme, els militars sublevats, la dreta, l’església. Companyes valentes que en públic i en privat feren un pas avant,  trencaren el silenci i pagaren amb l’exili, la incomprensió, l’insult, la presó i, fins i tot, amb la vida. Recordar-les i esgarrar les presons i els exilis, per elles, per nosaltres, és la nostra obligació. Recordem les exiliades junt amb Clara Campoamor, que en 1931va aconseguir que s’aprovara el dret al vot femení, però en 1934 va ser considerada per l’esquerra com l'única responsable de la seua derrota en les eleccions i apartada de la política. O com Victòria Kent,…