Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2012

La reina de la pena.

"La reina que no volia ser feliç comprenia bé com podia arribar fins les princeses.....

Joc de dos. Tactes i contactes

A punt de presentar el meu primer recull de versos, amb dibuixos de la meua germana. La col·lecció és fantàstica, Mil poetes i un país, de l'editorial Germania. Us anirem deixant una mostra, per fer boca. A Salvador Jàfer Un toc. Un coll. Dos ulls.  Els rulls i els plecs. Les mans. Un bes. Un un.  Sense fre. A frec de tu.

Joc de dos. Telegrames eròtics

A Salvador Jàfer Un toc. Un coll. Dos ulls.  Els rulls i els plecs. Les mans. Un bes. Un un.  Sense fre. A frec de tu. A punt de presentar el meu primer recull de versos, amb dibuixos de la meua germana. La col·lecció és fantàstica, Mil poetes i un país, de l'editorial Germania. Us anirem deixant una mostra, per fer boca.

25 d'abril, d' Almansa a Portugal

                Batalles perdudes,                 batalles guanyades,                 batalles pendents,                 batalles per fer.

1 minut enllaçada per la llengua

Acabe de tornar a casa des de València, on he participat en l'acte literari que s'ha celebrat al Centre de Cultura Contemporànea Octubre  i ens hem enllaçat   per la llengua.  Les entitats organitzadores de l'acte s'han expressat així: " Com deia Joan Fuster: “Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres”. Explica la llegenda que Sant Jordi va matar el drac per salvar la princesa de les seues urpes. Tots tenim una princesa per salvar i de segur que molts dracs per vèncer. Però ja és l’hora que la princesa es menge el drac."  "  Aquest 23 d’abril a l’Octubre-Centre de Cultura Contemporània de València, a les 19 hores, ens enllaçarem pel català i celebrarem la diada amb una festa en què seran presents Xavier Aliaga, Núria Cadenes, Joan Garí, Vicent Penya, Isabel Robles, Jaume Pérez Muntaner, Pere Bessó, Raquel Ricart, Aureli Silvestre, Francesc Mompó, Joaquina Barba, Esperança Camps, Manuel Molins, Lluís Miret, Rosa R

23 d’abril: llibres, roses, dracs, princeses i clavells

Homentage a la princesa Cleodolinda, vencedora del drac Dia de festa. De la literatura, l’edició, l’ofici de fer i vendre llibres.  I l’afició a llegir-ne, i el dret a no fer-ho. També és la festa de la imaginació, de la mentida literària, i del treball pacient de qui construeix històries i de qui les fa possible en paper. El moment de l’homentage a l’edició, que embelleix  i fa eternes les paraules de l’escriptora. Dia de records. Daniel Pennac , a qui sempre llig amb emoció, fa molts anys ens explicà que llegir és un verb que no admet l’imperatiu. Com estimar, crec que deia. Pennac, amb Jesús Tuson i Sebastià Serrano , la Santíssima Trinitat de la llengua, la comunicació i la seducció de la paraula. A ells, estime per “sobre de totes les coses” i a les seues paraules “com a mi mateixa”. I fa temps que els únics manaments que seguisc són els del decàleg de la lectora i el lector que declarà Pennac. Dia d’imaginació. Un editor valencià, Vicente Clavel –curiosa coincid

Dilluns, celebrem Sant Jordi a l'Octubre

Enguany, per primera vegada m'han convidat a participar amb d'altres artistes, escriptores, escriptors i bones amigues en un acte que organitzen  Acció Cultural del País Valencià, l'Associació d'Escriptors  en Llengua Catalana i l'Octubre Centre de Cultura Contemporània amb la  col·laboració del Servei de Política Lingüística de la Universitat de  Valencia i l'Associacio d'Editors del País Valencià. Si voleu sentir què diem passeu per allí a les 7 de la vesprada.

Hem arribat a les 40.000 visites

Primavera valenciana a Vilaweb

Rosa Roig, vidapervida.blogspot.com Sorpresa i divertida, m’he vist retratada en un article que publica el diari electrònic independent Vilaweb sobre la Primavera Valenciana. Un amic i company m’envià l’enllaç el mateix dia que els cristians creients i obedients, celebraven la mort del seu senyor, mentre la resta de gent celebràvem que, de moment, encara tenim uns dies de vacances perquè nominalment ens conten com a “seus”. Quanta incoherència! Així m’he trobat convertida en “cara” d’un moviment intermitent que ja va aparéixer en la gran manifestació contra les "ocurrències" del conseller d’educació Font de Mora. Recordeu? Des de l’ensenyament, aconseguirem despertar gent dormida i va eixir al carrer i la sang torna a les nostres venes. Aquella gran explosió, com ara, no s’ha traslladat, però, a les urnes, a la política. Llàstima! Perquè encara que compartisc l’entusiasme de Partal a l’editorial: Ja ho veuen: tot indica que el País Valencià ha esclatat. Mol

Després de la pluja. Poesia visual

Després de la pluja, vindrà més pluja i no la podrem esquivar. La mirada presonera del gris espés que només al núvol pertany. Al fons de tot l' humitat esclata per renovar l'esperança. Encara que només endevinem què n'hi ha, és suficient per ara. Sents com jo la felicitat?