Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2012

Joc i dits: vull un ull

Ja sabeu que les autores del blog som fermes partidàries de la poesia com a joc i ahir la tronada que li donà la benvinguda a setembre, llamps, trons i una foscor nova, provocà que uns dits enjogassats li robaren  al vers i al verb, la lletra que els inicia! Penjarem un post, que algú ens va fer notar que contenia un error. D'altres, en llegir-ho ni se n'adonaren, i els més curiosos pensaren que li buscàvem nous signicats a velles paraules. Què hi farem, ara que ha tornat la llum i els nostres ulls veuen el que han de veure, desfarem l'ull, i li tornarem al verb, i al vers, el que sempre ha sigut seu. Fotografia, Manola Roig Poesia breu: vull Vull un verb sense adverbis. Clar, més clar. Vull un verb sense subjectes. Net, més net.

Poesia breu: vull

Fotografia, Manola Roig Vull un verb sense adverbis.  Clar, més clar.  ull un verb sense subjectes.  Net, més net.

Poesia breu : mire d'amagat

Mire d’amagat. Veus disperses. Sexes confusos. Condició humana. D’amagat, mire.

Erotisme a Joc de dos: contactes

Contactes, Manola Roig Enyor. Desig. Tendresa. Dos llavis. Pell contra pell. A frec de pell i d’alba. Ens escapem. Contactes, Joc de dos

Esther Tusquets, irreparable

Donueta pirata de Manola Roig “Y, sin embargo, me alegro de haber nacido, y, aunque la vida que llevamos los hombres en el planeta Tierra sea (para unos màs que para otros) loca, entendí muy pronto que no iba a disponer de otra y que lo mejor sería devorar ésta con glotonería, àvida de todos sus sabores, de todo cuanto pudiera ofrecerme, que ha sido mucho...Si, cosa que no creo, soy consciente en el momento de mi muerte de que me estoy muriendo, me reconfontarà pensar que nada me he perdido por prudencia o pereza, que le he arrancado a bocados a la vida -a las buenas o a las malas, y algunas veces a un precio exorbitante por eso me siento exonerada de darle las gracias- cuanto ha puesto a mi alcance.” Confesiones de una vieja dama indigna , Esther Tusquets Una declaració clara i contundent de com viu, i pensa en la seua mort, una dona intrèpida, valenta, decidida, sensible, intel·ligent, descreguda i ferida, que no ha deixat de fer, i de treballar amb una intensitat q

Ysabel Meseguer i Joc de dos: cuirassa i fragilitat

El sant del dia més calurós de l'any, però també elque inicià el camí a la tardor, el sant de les estreles que cauen, els meteors, les Perseides , que també es coneixen com les llàgrimes de sant Llorenç, és també el sant dels bibliotecaris, ves a saber per què. En tot cas ja ens va bé que hui siga sant Llorenç  per celebrar amb la nostra bibliotecària preferida la seua festa, mentre esperem que caiga la nit i arriben els estels fugaços. En juliol vam presentar Joc de dos , el nostre primer recull de poemes amb il·lustracions publicat per Germania , al Perelló, una entitat menor a punt de ser víctima de les retallades de democràcia que ha encetat el PP de Rajoy. Oblidem-ho, de moment. Tornem a la nostra bibliotecària, i a la poesia i a l'art...i a les belles i meditades paraules d'una dona sensible i que s'estima les paraules. Per a Ysabel Meseguer, la presentació del Perelló va representar un esforç per véncer la seua timidesa i parlar en públic, per primera vegada.

Poesia per a un poeta: Joan Salvat Papasseit

Ahir, 7 d'agost va ser l'aniversari de la mort d'un poeta, Joan Salvat Papasseit. Amb ell vaig aprendre que res no és mesquí ni cap hora és isarda i que quan la despullava, ai! el seu amor, un botó que queia ja li donava goig. Ell, el poeta que em mostrà que les paraules menudes també eren colpidores i renovadores, mereix un record: un poema i un dibuix. Ofrena, Manola Roig L'home que confonia les paraules De menut una amarga experiència l’empenyé a confondre les paraules, com qui confon els colors.  Els verbs només ho eren fugaçment,  un article no sempre acompanyava el seu nom. Mai, però, es desanimà,  assajava, inventava …i un dia construí una frase amb sentit,  Sabeu com és això de perillós? Les paraules el van confondre, per a sempre.

Escriptores valencianes sota el franquisme: un filet de vida

Donueta, Manola Roig ... quan es trenque el filet de vida que em sosté  i cendra voluntària em vesse en l’aire,  m’atreviré, malgrat l’obscura absència,  a esdevenir llum de propera recordança. Matilde Llòria Ha mort hui Chavela Vargas , fa 50 anys que va morir Marylin Monroe , i un 5 d’agost del 1939, els feixistes executaren de matinada  13 dones innocents , la meitat menors. Hui és dia de dol de dones. I vull recordar i reivindicar la generació d’escriptores valencianes que durant el franquisme van publicar en català al País Valencià, malgrat el menyspreu dels “amics” i l’odi dels enemics: Maria Beneyto (1925-2011), Beatriu Civera (1914-1995), Maria Ibars (1892-1965), Matilde Llòria (1912- 2002), Anna Rebeca Mezquita (1890 - 1970), Maria Mulet (1930-1982), Sofia Salvador (1925-1995) i Carmelina Sánchez-Cutillas (1927-2009).  Elles van escriure en català sota el franquisme, i van buscar i bastir ponts entre la seua condició de dona i la seua voluntat de narrar