Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2013

StempS d'SteiuS: mirades

StempS d'StiuS: espills marjal

Virtudes Cuevas Escrivà i les dones de Ravensbrück

Virtudes Cuevas amb el General De Gaulle, lliurament de la Legió D'Honor. El País M’han convidat a participar enguany en el llibre de festes de Sueca, i he aprofitat l’ocasió per parlar de Virtudes Cuevas , una suecana exemplar, una dona valenta i compromesa, que mai no va oblidar ni les seues conviccions ni al seu poble. No penjaré el que he escrit sobre ella, però sí que m’agradaria compartir amb vosaltres algunes de les lectures que he fet per documentar una vida feta de patiments i de dignitat, que Virtudes va compartir amb milers de dones, i hòmens, que van creure en la República, en la democràcia i en la solidaritat. Després de la fugida des de Madrid i el pas per un Camp de Refugiats en França, Virtudes Cuevas, va col·laborar amb la Resistència, la van detindre i va acabar en Ravensbrükc, que va ser el camp de concentració de dones més gran ubicat en territori alemany. Aproximadament 132.000 dones i criatures, 20.000 homes i 1.000 joves, van ser deportades al camp

Contra la violència de gènere: (I) Dones ferides, espècies úniques

Una xiqueta feliç a qui ningú ha obligat a deixar de ser xiqueta “Només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls” El Petit Príncep. Antoine de Saint-Exupéry A Madagascar, un lloc remot, de nom exòtic i harmoniós, podem trobar tres famílies d'ocells úniques al món i sis espècies d'arbres baobab . Sí, aquells arbres esplendorosos, quasi humans, que coneixem per aquella història trista i única que Saint-Exupéry ens conta l’any 1943. En general, podríem estar d’acord amb el petit Príncep i canviar els nostres ulls pel nostre cor. Però, no serà hui, ni serà ara. Perquè volem que obriu els ulls, i les orelles i després volem que useu les mans, i les boques i els dits i tot el que se us ocorrega per fer córrer la història que us contarem. Una història de Madagascar, que ni és exòtica, ni única, ni és tan popular com els arbres rars, i els prínceps menuts. És una història repetida, una i mil vegades. És la història de milions de xiquetes africanes a qui véne

Muntanyàs

Telegrames d'amor/desamor (3)

                                            Vull un verb sense adverbis.                                              Clar, més clar.                                              Vull un verb sense subjectes.                                             Net, més net.

Ombres

Si algú és Rosa Roig, que ho diga!

Rosa Roig en la platja de les pedre. Foto, V.F. M’he vist embolicada en una batalla de la qual desconeixia l’existència. M’hi han embolicat des de les xarxes socials i jo ni sabia l’abast de la “manipulació. Alguna Rosa Roig, que no sóc jo, ha signat, sense linkar el seu perfil, un comentari en la pàgina d’una determinada "organització", criticant l'actuació d'una altra "organització", aparentment rival. L'organització que ix afavorida en la crítica, en donar les gràcies a la Rosa Roig, sense identificar “feisbusísticament” parlant, ha linkat el meu perfil. I, ai, m’han fotut. Quan vaig vore el missatge no vaig donar importància, si et donen les gràcies, què fas? Te n’alegres, encara que no te les meresques. Xica, va, mira!  I, francament, la confusió em va “divertir”. Des que navegue per internet he buscat i he trobat gent que tenia el meu mateix nom, com a mínim tres, en Xile, Gandia i Oliva, i m'ha agradat el joc. Però només el joc, perquè