Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2011

Telegrames eròtics 6: en fer-se clar

telegrames eròtics Nua t'acolliré, al matí Mentre el sol s’obre pas. Pit contra esquena. Plecs de sol i de bescoll. Torbadores les pessigolles Nua i al sol.

Diferència sexual, igualtat salarial: dia europeu per la igualtat salarial

Manifest de les autores de vidapervida.blogspot.com Les autores del blog davant el dia europeu per la igualtat salarial i conegudes les xifres de desigualtat de salaris per a les dones, reclamem que es tanque el forat dels diners, i reclamem a sexe diferent, igual salari. " Esto supone que las trabajadoras españolas ganan aproximadamente un 21,8% menos que los trabajadores españoles. Esta diferencia es lo que se conoce como brecha salarial de género."      Dia europeu per la igualdat salarial LA ORGANIZACIÓN DE MUJERES DE LA CONFEDERACIÓN INTERSINDICAL RECLAMA LA IGUALDAD SALARIAL ENTRE HOMBRES Y MUJERES. DÍA EUROPEO POR LA IGUALDAD SALARIAL , 22 DE FEBRERO DE 2011  La diferencia salarial entre mujeres y hombres es un hecho  que caracteriza a los mercados de trabajo de España y de la mayoría de los países industrializados. El desarrollo normativo y la implementación de políticas específicas en los últimos años, tanto en el ámbito nacional como en el e

Joves i vells, hòmens i déus, violeu, violeu que impunes –no- quedareu!

Ja s’acosta sant Josep (3) dones sofrents La violació i l’abús de poder exercit contra les dones –menors o majors, discapacitades o no- provoca la unànimitat entre alguns mascles, els que no són “amics de les dones” segons les italianes valentes que s’han manifestat contra l’indigne Berlusconi. A totes les notícies que durant les últimes setmanes hem conegut sobre el tema, només faltava afegir la de la violació a persones discapacitades: “se gún varias investigaciones divulgadas este jueves por la Fundación Carmen Pardo-Valcarce, en torno al 30% de los discapacitados intelectuales (del 60% al 80% de las mujeres y entre el 25% y el 35% de los hombres) han sufrido abusos sexuales, muchas veces sin saber que era algo malo. Para ellos todo lo que está hecho por una persona sin discapacidad está bien hecho, no se cuestionan nada”. La notícia més inesperada la provocaven les declaracions del monyicaco guapet i de veu melodiosa, Justin Bieber. Les seues opinions sob

Punt de lectura: aprendre

Dies negres per a les dones: mutilació, violació, martiri

Ja s'acosta sant Josep (2) La mutilació com a tradició, la violació com a dret, el martiri com a justificació …temps difícils …endures sofrences Safo , 598 ac Mutilació, violació, martiri Les dones han de callar, perquè són culpables. Deixar-se mutilar perquè és necessari. I deixar-se violar perquè els hòmens ho necessiten. Per a les dones, silenci, obediència, sotmetiment, dolor, vergonya. Per als seues botxins, impunitat, comprensió, poder i la paraula. Ara, o fa mil anys. A Catània, a Egipte, a Sud-àfrica, o al poble del costat. El 5 de febrer els catòlics fan festa a santa Àgueda, protectora de les dones. A la santa la prostituiren, li tallaren els pits i la socarraren a la brasa per defensar la virgnitat, explica la doctrina. Perquè va dir que NO!, diria jo. En tot cas, víctima dels hòmens i dels seus dogmes. Com els de sant Pau, que creu en els necessaris correctius per a les dones: en "A la mujer no le permito enseñar, ni dominar sobre el marido, si

Telegrames eròtics: 5 nuesa

Del coll al cul, camí de besos. Et palpe. Desassossec. Desesperació. Anada i tornada. Del cul al coll, camí de plaer. Estremida, de cap a peus.

Més donuetes: xuplar-se els dits!

Mercadona. Manola Roig És millor no dir res, callaré! L’insult, de què serveix? Sóc educada, senyora, ni li conteste. No ofén qui vol. Ell, però, no para, i em mira, per davant i per darrere. I s’espera a que passe, tots els dies… i com n’hi ha tres cotxes damunt la vorera i el pas de peatons –i les peatones, què?–, i tots en el bar, esmorzant i bevent, i esperant… Em pose malalta només de pensar-ho, però he de passar per davant, és el camí més curt i tinc poc de temps… Ni alçaré els ulls, ni el miraré, ni respiraré. És maleducat, malparlat i les seues paraules i els seus gestos, el que insinua ofén, m’ofén. Faré com que no entenc les coses que em diu. És un malalt, si la dona ho sabera! Si sa mare alçara el cap! No res. Jo mut. Més erta que un querineldo , sense gosar ni respirar. Sí, sí, segur, el millor és callar i fer com si no ho veiera… encara que el meu cos, suat, i menut, tot el meu cos demana a crits que li diga: per què no proves a posar-te eixe dit en el