Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2011

Stem d'estiu

Poseu-vos còmodes, fresquetes diuen en el meu poble, i deixeu que el vostre cos guie les vostres accions. Busqueu el silenci, sí, aquell que trobeu a faltar la resta de l'any. Sí, el silenci, aquella cosa que no sabeu ben bé què té i què és però que us deixa torradetes després de dinar, o a poqueta nit, o després de sopar. Finalment, deixeu que els vostres peus toquen terra, o arena, o pedra, o aigua i que els vostres ulls busquen les llàgrimes de Sant Llorenç, mentre les vostres mans troben caliu en les "seues" mans.

Stem d'estiu, fem vacances, però no us volem deixar del tot. Us acompanyarem al llarg d'agost amb una sèrie d'imatges mínimes amb un pensament breu, només ho fem perquè no ens oblideu i per servir-vos de "refresc.

Amigues i amics del blog que passeu un bon estiu!


Telegrames eròtics 13: tactes

Llengua contra llavi.
Penombra dolça i llençol fresc.
Mans que juguen i busquen.
T'he trobat.
Un esclat, un desmai.



Si tots hem confluït aquí, aquí ens hem de quedar...MªAntònia Oliver

...Venien del País de Migjorn, una terra de marina on el sol reverberava damunt la mar. Un bon dia, la Desgràcia havia començat a encalçar-los. Tenien un vaixell i una casa a la platja, però la Desgràcia els havia destruït el vaixell, la casa i la platja. Alguns dels seus veïns, temerosos de no ser també tocats per la Desgràcia, en comptes d’ajudar-los els havien foragitat del lloc. Així és que ells es posaren en camí amb el cor trencat i amb l’esperança de trobar aixopluc a part o banda de Migjorn, però no hi va haver cap cor amatent que els volgués agombolar, ans al contrari. De manera que, aquissats per la Desgràcia i pels seus consemblants, emprengueren viatge a l’aventura, sempre d’esquena a Migjorn.......El jove més bru de les tendes va fer sentir la seua veu per contar que venien del País de Ponent, allà on no hi ha mar ni rius, ni pedres per fer-se cases ni fusta per construir vaixells. Tots quatre, de dos en dos i sense que una parella sabés res de l’altra, havien estat colp…

L'escultor Beltran, els gravats de Manola Roig, i el premi del concurs

Segurament moltes persones sabieu d'on era la imatge que apareixia l'altre dia en el post del cartell de Manola Roig, però no ens ho vau dir.  L'amic Adrian artista de la imatge ens ho deia així:
"Aquesta flautista es la que esta en el monument al mestre Serrano al parc de l'estació, esta situada a la dreta entrant pel carrer sequial. El escultor va ser Vicente Beltran va ser inagurat en l'any 1958. En aquet enllaç podeu vore el video de la inaguració, el tinc penjat al meu bloc i en este altre enllaç podeu vore un article del ABC tret de la seva hemeroteca."
Com les coses són com són arran del cartell també hem contactat via blog amb un familiar de l'escultor que reivindica l'obra i la figura de Vicente Beltrán Grimal (Sueca 1896, Valencia 1963) que "Como se verá en su biografía, su vida, como otras muchas, cambió radicalmente con la guerra civil española. Un carrera impresionante se vió truncada y pasó al mayor de los anonimatos. Tan solo alg…

Sueca a l'objectiu: cap al cel

I ací està el cartell que no premiaren

Manola presentà un cartell al concurs que organitzà l'Ajuntament de Sueca per al llibre de festes d'enguany, però en triaren un altres. Què voleu que us diga? La veritat, que a miaquest m'agrada.
En el cartell apareix la imatge d'una dona que forma part d'una escultura, us proposem que endevineu de quina escultura estem parlant, qui és el seu autor o autora, i on està situada. A qui ho encerte li enviarem un punt de lectura dels que hem penjat al blog, el que us trieu. Ah, i signat!

Una fotografia guanyadora a L'Illa dels llibres

Ja tenim els guanyadors del concurs Camilla Lackberg. Finalment el concurs Camilla Lackberg ha finalitzat i ja tenim els guanyadors. Mariona Rifa, Albert Mateu, Manola Roig, Joan Vargas i Montse Luque  han guanyat  un llibre signat per Camilla Lackberg. Els guanyadors rebran molt aviat un llibre de Camilla Lackberg signat per la mateixa autora. Moltes gràcies a tots els participants.

Aniversari feliç: és una nina! Una nina preciosa!

Sóc bàsicament una dona feliç, estime i m'estimen: família, amigues, amics, amic e amat... si puc oblidar les penes i compartir amb vosaltres el que escric, també sóc feliç. Per als meus 49 anys m'han regalat el magnífic banner que, a partir de demà, usarem per la blog. La meua germana n'és l'autora-artista.


Com també sóc, bàsicament, una dona generosa i poc convencional, vull fer-vos un regal, contra el que és tradició.  Compartiré amb vosaltres un fragment d'una de les novel·les que més m'agraden i que crec que ha estat injustament amagada: Crineres de foc, de Maria Antònia Oliver. Celebrem el nostre, vostre i seu aniversari. Estem vives i cap raó ens ha d'impedir intentar la felicitat!





-Ja corona! El cap de la criatura va guaitar entre els llavis inflats i adolorits de la vulva, que s’obria per donar pas a l’infant. Després tot el cos va lliscar suaument dins l’aigua i, en ser fòra de la mare, n’Estel va estirar les cames i els braços i començà a  surar din…

Série negra.Veus dolces

Sueca a l'objectiu: ullals

La pell del pensament i de l'emoció: Montserrat Abelló

Ens posem com a deures d'estiu recuperar la poesia, i també la prosa, de les artistes dones perquè necessitem escoltar que ens han de dir. Hi ha massa soroll, fet per hòmens, que ens fan perdre la seu veu, que també és la nostra. La primera autora que triem per compartir amb vosaltres les vesprades d'estiu és Montserrat Abelló, que segons Anglada té 'una llengua que esdevé, realment, la pell del pensament i de l'emoció.
Ens quedem les seus paraules per a anomenar la série de post que penjarem. Repassarem el que ens ha quedat pendent del curs que s'ha acabat.


Dins un garbell llenço paraules. Les més belles no podré mai haver-les. Per sempre més perdudes entre les fines malles  de la vida.
Llarga com un fil, l'agulla de puntada aspra, insegura. Cuso esperances mortes dins sacs estranys, tactas, de formes allargades.
Vida diària, Al cor de les paraules, Obra poètica 1963-2002 Proa, Barcelona






La dona

Montserrat Abelló (Tarragona, 1918) és poeta i traductora. A més de la seva obr…