Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2013

Fuig

Per Sant Joan, bacores

Cant de Sant Joan Cant de Sant Joan Vora foc, vora mar, t’esperarem. Des del carbó, la sal i la fusta, al ritme dels cors que ens han estimat. Prop de la terra, la vida, i un cant que ens consola.   Creuades per les flames, ens abraçarem. L’esclat de vida, l’aigua que empemta, el bri nou, i records i esperances. Invocarem la felicitat en la nit més curta perquè ens dure com el dia més llarg.   I menjarem bacores verdes o madures. En la nit de Sant Joan. Segures. Enguany s’ha mort ma mare i m’he quedat, definitivament, órfena. Mon pare, un Joan qualsevol, va morir abans. I les meues iaies, i el meu germà, i el meu amic Miquel, i el meu amic Joan...i tanta gent a qui he estimat i amb qui he rist, aprés, jugat i penat. I recordant-los cada dia, cada mes o cada any, vaig madurant com les bacores, d’estiu a estiu,. Cada nit de Sant Joan.   Tres edats Totes i tots m’acompanyen, a totes i a tots els dec alguna cosa, a totes i a tots els recorde amb pena i sense, am

ImaTgina a Carcaixent: estremida

Clint Easwood i Joc de Dos, cavalquen junts

Hi ha paraules simples. Senzilles. Hi ha paraules de vida. Hi ha paraules de mort. Joc de dos , Rosa Roig L’any 1976, Clint Eastwood va dirigir i protagonitzar un dels westerns més interessants dels setanta, segons alguns crítics, en el qual la venjança contra els abusos d’un exercit desfermat -contra els indis, o contra els contrincants-les aliances entre les víctimes, i el respecte mutu, n’era el tema. En la pel·lícula el cap comantxe, Diez Osos, li diu a Josey Wales “en tus palabras de vida hay hierro, i hay hierro en tus palabras de muerte, eso cualquier comanche puede verlo”. Com les paraules de Batiste Malonda, amic, company de lluites, director excel·lent del CP d’Almoines, membre de l’Escola d’Estiu Marina-Safor.  Com a bon mestre, Batiste, va saber sorprendre i divertir el públic durant la presentació de Joc de dos , a la llibreria Ambra de Gandia, el passat maig. Convertit en comentarista poètic, carregat d’una gran veritat i un gran sentit de l’hum

De Mecenes, lladres i mecenatges

He hagut de buscar qui va ser Mecenes, perquè volia reconéixer el treball d’una bona amiga, Dolors Jimeno, ànima de la Intersindical cultura i activista incansable de l’art i la literatura. Com em passa quasi sempre, he trobat amb una fantàstica història, de poder, diners, corrupció i generositat que compartiré amb vosaltres, alhora que li agrairé a Dolors el seu mecenatge. Mecenes es va fer ric. L’enriquiment va lligat al fet que en un moment determinat de la seua vida va administrar, no únicament la ciutat de Roma, sinó tota Itàlia, i va acumular una funció i poder semblant al dels emperadors. Que s’enriquira per exercir el poder, no sembla massa diferent al que ara passa. Ara bé, el fet que robara als seus conciutadans en l’any 63 a C fa que m’ho mire amb més serenitat, la que proporcionen els anys, 2076 . Si els delictes fiscals caduquen als 5 anys, imagineu-vos com deuen estar de caducats els seus!!! Barcenas, Urdangarin, Ana Mato, Sepulveda, Camps, Rita i tutti quan

ImaTgina 2013, Carcaixent: primera imatge

ImaTgina 2013, Manola Roig Ahir vam estar en Carcaixent per participar en el Festival Inv3rS, Manola Roig va enviar algunes de les imatges que va copsar mentre passejava i miriva i creava al concurs ImaTgina que havien convocat els i les organitzadores.  Les compartim amb vosaltres.

EnverSem-nos!!! Carcaixent 8 de juny: festa, festival, festivitat...i carícia!

“Tal com estan les coses, la rebel·lia és una obligació”, són paraules acabades de coure que vaig sentir anit en la conferència de Francesco Tonucci a Sueca. Parlava de l’escola, els detalls ja vos els ho en un altre post.  Ara, però, vull convidar-vos a la rebel·lió poètica, a la rebel·lia de l’art al carrer i compartit. Popular i viu. Festa i carícia. Que els temps, ho exigeixen i tot va parell. Perquè això mateix crec que és el que proposen les persones que han organitzat el sarau de dissabte 8 de juny a Carcaixent. Li diuen de mil maneres, han començat per la segona edició, han fet participar poetes, músics, artistes plàstics, hòmens i dones, i han reviscut l’oralitat i la poesia recitada i/o cantada. Jo no sé què farem, però ho farem!!!  Participe com a poeta, en un Cercaversos de barra , amb un grup de companyes i companys de la Col·lecció Mil poetes  i un país, de Germania. I encara que no en serem mil, segur que mourem “escama” com si, sí. Per a que pugau