Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2014

Molins del Xúquer per als Animals de séquia

No podrem estar en El Palma, ni acudir a la crida de Xúquer Viu, per defensar el riu que tant estimem i que és la nostra inspiració, però ho farem a la nostra manera. Traurem a passejar els nostres animals i compartirem les seues rondalles amb la gent que vinga demà a la I Fira Literària i Musical, que organitza K-lidoscopi en Cullera. A les 12:00, desafiant el sol del migdia Pilar Sànchez Alcaide i David Martí, mestres i còmplices, presentaran en la Fira el llibre que ha publicat Edicions 96. A les 19:00 tornarà l'espectacle amb més de 200 imatges i la música en directe d'EStela Mira i Conrado Gallent. Per si no podeu vindre vos avancem una part de l'espectacle:
"La història que els contarem esta nit només és una de les rondalles d’estes terres que quasi s’han oblidat. Segur que molts de vostes recorden, com en un somni, que la Serra de les Raboses sempre ha estat cau de misteris i d’animals perillosos, i que el Cabeçol, abans de ser engolit per la modernitat i el tur…

Animals de séquia a la premsa

Estem contentes! Encara no fa dos mesos que vam presentar Animals de séquia, en el format “llibre” i se n’ha parlat bastant i amb generositat de la proposta que Manola i jo feiem a les lectores i lectors. A més a més la confusió inicial sobre si les Rondalles del Molí de Matada que ens contava ma iaia la Blanca, bona amiga de l’Home del Sac, són o no són per a criatures, també s’ha desfet. Com vam explicar en la presentació de la Fira del Llibre de València,  Animals de séquia, no és un llibre ni un espectacle per a xiquetes i xiquets; no és un llibre per a llegir en veu baixa, ni és un llibre per a llegir una sola vegada.
Som agraïdes i des del blog volem compartir amb vosaltres el que han dit del llibre, amb molta generositat i delicadesa, persones que coneixem i estimem i d’altres que no hem vist mai. És la nostra manera d'agrair el cas que han fet al Iolflic, i al Toca-Toca. Que, per cert, ens han prestat molta atenció quan els hem llegit les rondalles de la Terra de Paper, on …

Dones, veu i pell a la Fira del Llibre de València 2014

Divendres vam fer el que havíem promés i vam portar la nostra pell i les nostres veus i poemes a la Fira del Llibre. Només ens han guiat la voluntat de fer-nos sentir també allí, dones que han escrit i escriuen en valencià. I que tenen i concentren totes les dificultats de la condició de ser dona, de ser de la part més "marginal" d'una cultura minoritzada i una llengua "poc oficial" i de parlar del que el seu cos els demana. Però la Llibreria Trentacinc Formiguetes, que també les dones condueixen, ens animà a participar. I la Fira, ens deixà la seua plataforma. Molt bé!

Només hem d'afegir la voluntat i la generositat de les persones que vam deixar que no ens vencera la vergonya ni la por al ridícul i vam escampar versos de dones, amb veu de dones i guitarra. Un plaer! Alba Fluixà, poeta i artista; Maria Calvo, escriptora; Xelo Llòpis, poeta; Bàrbara Torres, escriptora i poeta; Manola Roig, artista i rapsoda, Enric Casado, compositor i guitarrista i jo mate…

Pell de dona a la Fira del Llibre de València

Demà 2 de maig, a les 18:00 presentem un recital poètic amb veu i pell de dona, serà en l’Espai obert de la Fira del Llibre de València. Volem que s’escolte què ens han dit Maria Beneyto, Maria Mercé Marçal, Carmelina Sánchez-Cutillas o Montserrat Abelló, i què volem dir nosaltres. Hi ha massa soroll, fet per hòmens, que ens fan perdre la seu veu, que també és la nostra. Encadenarem els nostres versos i les nostres veus a les dones que des del passat més pròxim ens han ensenyat a véncer la por i a usar la paraula. Maria Calvo, Alba Fluixà, Xelo Llòpis, Bàrbara Torres i jo mateixa, Rosa Roig, amb l’artista plàstica, Manola Roig, formem part part d’un nucli de dones que experimenten, discrepen i se senten lliures. Som dones que hem assumit un llenguatge, el poètic, que hem decidit véncer la por, la vergonya i la timidesa, que hem trobat en la poesia, la prosa o el dibuix el llenguatge del despertar, que hem usat l’art com a revulsiu, com afirmació, i  que som valentes perquè hem seguit …