Una casualitat com les que fan "rodar" la xarxa - permeteu-me la broma - m'ha fet arribar al post de hui. Poc habitual, però necessari. Hi ha poetes- hómens i dones- excessius, exclusius, furiosos, compromesos, desconeguts, imbècils, desmesurats, barbuts, mínims, floridors, especuladors de paraules, amos de l'univers, dictadors de normes, poetes santvicent que senyalen amb el dit, poetes de l'infern, dolços, incauts, medidors, egolatres... I després hi ha mestres que porten les paraules enganxades als dits i saben com deixar-les en ordre, per a totes i per a tots. N'hi ha de ben poquets- hòmens i dones- d'estos que enganxen paraules. La xarxa ens en mostra alguns, només hem de saber seguir el rastre. Per a fer-ho, un poc de silenci i molta concentració. El camí des del blog de Jàfer , La terra d'enlloc , arribà a la poesia de Josep Porcar i d'allí, i gràcies a la meua poca habilitat amb les noves eines, a obtindre com a regal tots Els estiu