Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2010

Santa Caterina d'Alexandria, verge i falsa

Dones, l'hivern ja s'acosta Donueta de tardor 2 Les catalinetes mengen culleretes, els catalinots, mengen cullerots, Clots, clots. Santa Catalina, ora pro nobis, santa Filomena, miserere nobis, Sant Antoni dels porquets, als xiquets uns dinerets, I a les xiques Versió 1: una surra p’a que vagen a costura. Versió 2: un sombrero p’a que vagen de paseo. I així he sentit sempre la cançoneta que en el meu poble canten les criatures, tal dia com ahir 25 de novembre, farcideta de mentides i castellanismes. Ma iaia me la cantava amb dos finals ben diferents i alternatius, per a les xiques. Sobre els xics, cap dubte: dinerets. Negoci i bons auguris. Per a les xiques, treball i surra: “guanyaràs el pa amb la suor del teu front i pariràs amb dolor” i ho faràs perquè n’hi haurà palo. Per tant, dones indolents i gosses, pecats capítals, pena major i un poc de “motivació” manual. O en la versió 2, aparentment més agradable, tindràs barret. Tu que ets presumida i banal,

Dia Internacional contra la violència de gènere: violència menor

Volem afegir-nos a la visibilització de les dones, volem afegir-nos a la visió de gènere del món, i ho volem fer tant des dels problemes majors, com des dels menors.    Per això enguany recordem no únicament les víctimes de la “violència major”, cosa que fem amb la suggeridora imatge que acompanya el post, sinó que també volem recordar i assenyalar el que podríem anomenar “violència menor”. És violència de gènere la intimidació, l’agressió física, la violació, l’ablació, la tracta de blanques…però també és violència de gènere la de cada dia, aquella que passem, la que pensem que no és important,  incruenta però tan punible com l’altra. És la violència menor que hauríem d’identificar, i amb paciència contribuir a fer desparéixer. Us proposem que completeu amb nosaltres un llistat d’activitats, actituds, accions que es poden anomenar de “violència menor” i que es cometen de “pensamiento, palabra, obra u omisión”, “por su culpa, por su culpa, por su grandísima culpa”. Per e

30 dones: 5 sanadora

Donueta tardor. Manola Roig Si un dia se us ompli l'ànima de pena, busqueu-la. Fa tants i tants anys que plora que la seua presència us calmarà. Passeu la nit escoltant la dolça música del seu plor i les ferides de la vostra adolorida ànima milloraran. No patiu, si la busqueu la trobareu. O ella, us trobarà.

Dia internacional dels drets de la infància

Els tres cosins. Dia Internacional dels drets de la infància. Manola Roig Hui se celebra el dia internacional dels drets de la infància, i ens hem volgut afegir. La Convenció sobre els Drets dels Infants, de les Nacions unides, es va adoptar el 1989. A finals de 1997 havia estat ratificada per tots els països, excepte Somàlia i els Estats Units La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 ja proclamava que els infants tenen dret a "atenció i assistència especials.  Hem triat només una mostra del que s'ha enunciat com a Drets dels infants, una s'adreça a la consideració dels infants com éssers humans sense limitacions, l'altra s'adreça a l'obligació que l'estat té, i per tant que ens compromet a totes i tots: ni maltractaments, ni abusos ni explotacions. I una amonestació per a qui amb la seua actitud, de silenci o complicitat, deixa de cumplir amb la seua obligació. Article 13   L'infant té dret a la llibertat d'expressió i a busc

Pels pèls!

Dones, l’hivern ja s’acosta   ­–Maria que peluda que la tens.  –Poques ganes que tu tens.                         Dita popular Clar i català. Bròfec, irreverent, autócton. Així ho he sentit a dir. Una dita popular per burlar-se de la desgana i evidenciar la inconsistència de l’excusa. Humor i sexe, en boca de dones. Pèls sí o pèls no? La”desgana” de la dita resulta interessant perquè li dóna una certa iniciativa “sexual” a les dones, alhora que qüestiona el mite de la “predisposició” masculina al coit. A més a més planteja un qüestió que per ser privada, no resulta menor: els pèls del nostre cos. Perquè la dita conté ironia, però també enuncia el prejudici. Els pèls sobre els nostres cóssos, no té el mateix efecte en mascles o femelles, si em permeteu dir-nos així. En la cultura popular, els pèls fan a l’home “poderós” i tot i que no tinc a mà cap exemple erudit, la mània peluda traspassa la cultura popular. O és que el pèl de la barba no compta? Recordeu per un moment la

30 dones: 4 doblegada

Donueta tomabada. Manola Roig De menuda s'embrutava les mans cada dia en intentar atrapar la seua ombra, polsoses i brutes eren la marca de la seua obsessió. Doblegada. D'adulta va resoldre el seu problema refugiant-se en l'ombra dels altres. I es venjà de tots els patiments de la seua infantesa. Es mou només si es mouen els altres. I és l'ama de la seua ombra. Una obsessió és una obsessió!

Lloat sia déu, i sa mare!

Tot esperant Benet XVI. Donueta. Manola Roig Dones,  l’hivern ja s’acosta Les paraules de Benet XVI en l’homília de diumenge a Barcelona motiven les meues “humanes” i domèstiques reflexions. Els cristians i les cristianes, consideren dogma de fe i per tant “veritat provada” allò de la santíssima trinititat, que de femenina només en té el nom, perquè la formen: un pare, un fill i un esperit “sant”. La triple masculinitat de la fe, “ tres personas- fixeu-vos home, igual a persona- i un solo dios verdadero”. Les dones, som o no som persones? Els catòlics, i pel que sembla també les catòliques practicants-que són majoria- creuen en déu i en la mare que el va parir, i criar. Tot assumint el dogma de la santíssima trinitat, de manera que la “mare” del fill, es convertix en la mare del pare. Ala nyas! . Del pare només se sap que “ l’àngel del senyor l’anúncia a Maria”. I després l’abandonà: “senyor, senyor perquè m’has abandonat”. Pel cas que li passà al meu sogre sembla

Punt de lectura: tot o res

Afegeix la llegenda

Sakineh Mohammadi Ashtiani:ni pedra, ni corda

Totes som Sakineh. Manola Roig No tenim paraules. No podem imaginar el dolor de Sakineh Mohammadi Ashtiani, una dona adulta de 43 anys, mare de dos criatures, i vídua. El seu "crim" haver mantingut relacions sexuals amb dos hómens, després de la mort del seu home. Sí, ella és propietat de l'"home" encara que ell estiga mort. No tenim paraules. No podem imaginar més injustícia. Sakineh, acusada i condemnada per la llei de déu. Sola, abandonada, injuriada, amenaçada, marcada i finalment, assessinada. Sense defensa. Destí, dignitat i vida en mans d'uns botxins, que canvien pedra per corda, i com sempre es creuen amos del cos i la ment de les dones. En nom de déu, en nom de la seua llei. Ara musulmanes, abans cristianes, sempre dones.