Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2011

Contra l’anglés

Per a que serveixen les llengües? Sóc seguidora del lingüista Sebastià Serrano que explica que la llengua és comunicació, i seducció, que si parlem és perquè en tenim necessitat…Amb els anys i l’evolució humana, tot ha esdevingut més complicat, també per a la llengua. No obstant, la llengua, qualsevol de les milers que s’usen en el món, és comunicació. I està feta primer per al cara a cara, per al tu i jo i després per a l’ús de la col·lectivitat, per al ell/ella, per a la multitud. Un nosaltres, vosaltres que fins fa ben poc era mut però, amb les xarxes, ha représ la veu. El tu i jo, ad infinitum a la xarxa. I què necessitem per a cada dia? la llengua que fem servir per al contacte. Si som persones tenim la capacitat d’aprendre'n no una, sinó moltes de llengües. Per a fer-ho, les llengües ens han de resultar útils, les hem de necessitar. I com he sentit explicar mil vegades als teòrics de la comunicació, per aprendre llengües no s’han de tindre prejudicis lingüístics

Sueca a l'objectiu: vies i camins

Donueta: pancartes i pensions

Espereu-me, cony! Volia arribar més prompte però, com sempre, m’han entretingut. Ah, però jo a la de hui no puc faltar. Sé que sembla que no faig massa cas del que em conteu, i que alguna amiga em posa la llengua damunt per ser massa trivial… també n’hi ha qui m’acusa de passar massa hores mirant i xarrant sobre sabates. Però, és que això meu amb les sabates sí que és un vici, i no el del fulano del banc mundial, el del nom difícil, que confon la incontinència genital –ho he dit bé?– amb una malaltia. Pobret, encara demanara que se’n faça càrrec la seguretat social. I si provem amb una bona bascollada? Sí, sí, si les monges deien el mateix que aquella, que si la xica, que si el poder, “ evita la ocasión y evitarás el peligro ”, ai, ai, ai…! En Nova York els violadors de luxe acacen dones en les habitacions d’hotel, a 3.000 dolars la nit. Elles estan treballant i estan soles. En Ciudad Juárez, ho vaig sentir en la ràdio, les violen i les maten pels camins solitaris, els de l

Donuetes: sí al futur

Poc abans d'afrontar el món la filla li preguntà a la mare: en què creus? Poc abans de deixar que la filla s'enfrontara amb el món, la mare li respongué: 1.      Crec en la desesperació de la gent 2.      Crec en la rotunda soledat dels humans 3.      Crec en la generositat infinita de qui no té por 4.      Crec en l'egoisme de qui viu i patix massa 5.      Crec en la debilitat de les forces humanes 6.      Crec en la decisió d'ignorar profundament els altres que manifesten els ancians 7.      Crec en les veus dolces dels qui s'estimen 8.      Crec en la crueltat de qui ha oblidat estimar 9.      Crec en l'obsessió de qui ja no veu els altres 10.   Crec en el poder de les paraules

Donueta postelectoral

I és que es igual que siga cap d’any, l’aniversari de la xica o la nit d’eleccions. A l’endemà tinc ressaca, cansament, mal sabor de boca i una certa buidor a l’estòmac i a la cartera. Quines ganes tenia que s’acabara! Cert. Però, cony, i ara què? A seguir. A mi la regla m’ha baixat i el dolor de pits em mata. Ah, i massa olor a desànim, a futur clavillat, a endemà… Nena, he quedat ben farteta, ma mare me n’ha donat p’a salar , que si Rajoy, que si Camps, que sí que vull anar que són bons xics. I jo, sense ganes, però mare si a vosté la pensió qui li la defensa són la gent d’esquerres, i els que vosté diu són de missa però no volen pagar ni un duro, que tot és per als amiguitos del alma . Ai filla no sé de què em parles… la meua amiga Conxin, que ho sap tot, diu que en la tele valenciana diuen que els bons són els del Papa, sí filla la tele de la Mare de Déu dels Desemparats... Fes el favor d’acompanyar-me a votar, quins nassos! per què no va amb la seua amiga? Quin mal ca

La tarara: dia de reflexió (poètica)

Deixant a part les diferències entre el món, la cultura i la intenció de Dant , apropiant-me només del que m’agrada, m’interessa i puc reinterpretar; des de la meu modesta visió de dona madura i a punt de votar, en un mòn complex, on fins i tot des dels àmbits més revolucionaris -els acampats de la Puerta del Sol– m’ignoren –sembla que n’hi ha debat sobre l’ús no sexista del llenguatge i més coses-, us convide a la reflexió poètica. He trobat en la Divina Comèdia la inspiració que necessite per practicar una reflexió activa, i poètica, que m’ajudarà passar el dia. Com el poeta, he invocat la protecció de les dones, de les muse s: O muse, o alto ingegno, or m’aiutate.  En un món que dorm –sempre-, i reflexiona –només hui?- hem d’afrontar un viatge de quatre anys, molt perillós. Tinc la certesa que més per a les dones. I com un mantra repetisc – manipule- versos aliens. E io sol una m’apparecchiava a sostener la guerra Sí del cammino e sí de la pietate, Che ritrarrà la mente che

La tarara (IV): Strauss-Kahn o la immoralitat a esquerra i dreta

Jo sí que estic indignada!  El xaval de 60 anys, imitador d’un model masculí més vell que “cagar aponat”-perdoneu la brofegada- dorm en habitacions d’hotel que costen 3.000 euros, que segur que paguem nosaltres, les persones afectades per la crisi.  Perquè ja tenim clar que la crisi ens afecta a unes més que a d’altres, i que n’hi qui encara ni l’ha vista. Però que no em desvie la indignació del que us vull comentar- El “jefe” del Fons Monetari Internacional (FMI), del qual em sé el nom perquè s'ha convertit en el nou el llop del contes per als pobres- Portugal, Grècia...-, resulta que té els mateixos “gustos” sexuals que el messiànic Berlusconi, que perseguix menors. Un i l’altre, des de la dreta o des de l’esquerra, han decidit que les dones només som un objecte per a les seus depravades ments. Un i l’altre, afectats per un excés de poder, i immunitat política, abusen de l’estat del benestar – a 3.000 euros la nit una habitació d'hotel és com el el paradís en la

El joc del blog i les 30.000 visites

Començaré el joc   Amb aquest anunci, quasi amenaça, acabava el primer post que vam penjar fa dos anys. Havíem trobat el cabet del fil i podíem descabdellar tot el que ens ofegava...estiraré, estiraré i la casa us tombaré. Començà com un joc de xiquetes, sense massa regles, i hem acabat escrivint i dibuixant a quatre mans, quasi cada dia. Des dels nostres racons interiors, des de la distància que ens imposa la vida, hem trobat en el blog un espai per al joc. Els seus dibuixos, i les meues paraules, s'enganxen els uns a les altres i van construint, construint-se. El blog ja no ens pertany, com les donuetes, té vida pròpia, ens imposa el seu ritme i ens obliga a treballar. I a l'altra banda, vosaltres. No us veiem, però més de 30.000 entrades ens demostren que esteu. Per a nosaltres és com la màgia que voldríem per a la nostra vida. Els més de 600 comentaris, completen el joc del blog. Nosaltres seguirem jugant, ara ja no sabríem viure sense enxarxar-nos.

Telegrames eròtics 9: cercles

Galtes reposades. Un batec. Braços reptant. Encerclats. Tendrament, respirem.