Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2012

25F al carrer: Tu em retalles, jo em multiplique

Definitivament les donuetes ixen al carrer, amb pancarta i lema propi. Ja han participat en moltes reivindicacions virtualment . Ara, però, donen suport a les manifestacions contra les retallades que el PP ven com a "justes i necessàries" i  el 25F s'incorporen a la lluita per la defensa de drets bàsics per a les persones que viuen del seu treball i no de l'especulació, per la defensa de no retrocedir ni un pas en els drets bàsics de les dones, per la defensa dels drets de la bona gent que no dorm en palaus.... I amb la poeta Rosa Leveroni , (1910-1985) declaren Plau-me seguir els camins que els camps parteixen, ignorant cap on van, amarats d'un perfum de terra molla i d'un errívol cant. ... Amo tots els camins, fins els més aspres, mentre siguin oberts i posin tremolor de fruita nova als meus sentits desperts.

Ara amb l'IES Lluís Vives, demà de manifestació

El blog se solidaritza amb la comunitat educativa de l'IES Lluís Vives i per això pengem com a post la nota de premsa que han redactat. L'art o està al servei de la llibertat o no és art, és pur desfici. NOTA DE PREMSA L’assemblea del professorat, pares i alumnes de l’IES Lluís Vives de València vol fer constar el següent: El dimecres dia 15 de febrer, en les proximitats de l’institut, es va produir una violentíssima i desproporcionada actuació policial contra un grup d’estudiants concentrat fora del centre educatiu per a protestar contra les retallades en Educació. N’eren entre 30 i 40 alumnes manifestant-se pacíficament; i el resultat de l’actuació policial fou de diversos alumnes ferits i contusionats, i fins i tot un detingut, lesionat, emmanillat i portat a la comissaria de Sapadors. Aquestes actuacions violentes, desproporcionades i fora de qualsevol lògica democràtica contra adolescents i menors, tractats com a delinqüents, s’han produït ta

Himnes de batalla

Himne XI a Atena Començo el cant per Pal·las Atena protectora de les ciutats, deesa temible, que junt amb Ares s’ocupa dels treballs de la guerra,  del saqueig de les ciutats, la cridòria i les batalles, i que protegeix la tropa quan se’n va i quan torna. Salut, deesa! Concedeix-nos sort i felicitat! Himnes homèrics, Maria Rosa Llabrés “A la Grècia antiga, un himne era un cant, principalment, en honor d’un déu, o en ocasions, d’un heroi o semidéu...Ara bé, etimològicament, s’ha relacionat la paraula amb la rel del verb hyphaíno, “teixir”. Així l’himne podria ésser un “teixit de cant”, cosa que fa referència al particular treball de creació d’una poesia composta oralment, la matèria de la qual seria tan heroica com relativa a la història de les divinitats”. Himnes homèrics , Maria Rosa Llabrés Himne I  Com afrontem  un fet  inevitable?  Un destí que no podem defugir?  Quines emocions omplin l'espera?  Vull assumir una decisi

Recordem Victoria Kent

Davant els retalls en drets socials, laborals i en jornals, davant les mesures “salvadores” de la dreta, és una bona pràctica recordar a les persones que ja es van enfrontar amb situacions semblants, i no van perdre ni les conviccions, ni l’ús de la paraula.  Avui la vida per a la dona és tan brutal com per a l'home, jo diria que la maltracta amb mes duresa que a ell, perquè la dona davant de la violència estarà sempre desarmada. La dona ha conegut en aquesta guerra totes les humiliacions i tots els sacrificis; res li ha estat perdonat. Exiliada, perseguida, vexada, empresonada o deportada, la seua pàtria s’ha convertit en una llar abandonada.  L'exili és una font inesgotable de sofriments. El home fora de la seua pàtria és un arbre sense arrels i sense fulles. Lluita per mantenir-se ferm sobre la terra i ningú pot descansar sota la seua ombra. Pel que fa a la dona, crec que ha arribat el moment de fer-li  justícia en aquest terreny.  [...] s'ha dit que l'e

Onada violeta: tenim drets i tenim dret

El blog s’unix a l’ Onada violeta de divendres 10 de febrer, ho fem ja com millora sabem amb la paraula i la imatge, la nostra, la de Marta, la de Montserrat i la de Olimpya, vosaltres us podeu afegir també. Ens reunirem en tot l’Estat Espanyol milers i milers de dones perquè ens vegen, i tornar a reclamar una i mil vegades els nostres drets, aquells que fa tants anys ens neguen, regategen, amaguen i, sempre que poden, ens retallen.  Les meues dones No volia ser dona, i en canvi, no havia sabut ser res més que això: una dona. Una dona com les altres, com les que patixen, com les que estimen, com les que veuen i diuen, com les que veuen i no diuen, com les malaltes, com les mutilades i les manipulades, com les vençudes, les enganyades, com les que parlen, com les que callen, com les que corren i no descansen, com les de sempre, com les invisibles... En definitiva, una dona, com totes, viva i per sempre. rosa roig

Dia mundial contra el càncer

Nota de les autores: La Organització Mundial de la Salut, ha declarat el 4 de febrer com el Dia mundial contra el càncer . Des d'ací, i amb humor ens unim al patiment de tanta gent i que viu cada dia amb una malaltia ben comuna, però que la societat en general viu com un pecat. Esperem que a cap govern li passe pel cap retallar en investigació, ni en assistència i que la societat assumisca la normalitat d'estar malalta. Llegiu l 'article de El Punt, contra el tabú i la marginació d'una malatia que es cura. Nosaltres ja ens hem afegit a la normalitat de la malaltia amb el post sobre donuetes amb càncer Les donuetes (malaltes) no som tontes Creu-t’ho que encara que hem estudiat i parit; encara que hem opinat i sabem donar i prendre, cuinar un arròs caldós amb fesols i nap per xuplar-se els dits -tots, eh!- ; encara que usem un portàtil, l’iPad, i la Blakberry i el mail i el google+ i nosequantes tecnologies punta més; encara que gosem cantar de solistes la veu de