Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2011

La tarara (IV): ací em pica, ací em cou, ací em trenque l’ou. O la cuca?

Han anat apareixent més estrofes a la versió de la Tarara que vaig penjar en el primer post sobre pasqua i les seues tradicions populars. La lletra inicial ha anat prologant-se, com les corrandes improvisades, gràcies a la bona memòria i col·laboració d’amigues i amics del facebook. Si vosaltres en sabeu de noves, afegiu-les! Com més sucre, més dolç. Els xicons d'ací/ ja no pinten res/ els que pinten ara/ són els forasters. Sí que pinten, sí/ sí que pintaran/ perquè els forasters/ venen i se'n van. No volem pasqüeros, no volem pasqüeros/ perquè són borratxos i molt “embusteros”/ La tarara sí, la tarara no, la tarara mare que la balle jo. En la lletra de la cançó valenciana i popular, trobem tots els tòpics sobre relacions home-dona que una bona educació pre i postconciliar recomana, tòpics que les i els nostres dirigents populars i valencians, acabaran per convertir en matèria obligatòria, i en castellà, que la cosa és “seria”. I què explica el tòpic en la ten

Punt de lectura: poesia

Celebrem el dia mundial del llibre amb Papasseit

Res no és mesquí Res no és mesquí, ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s'ullprèn i té delit del bany: que s'emmiralla el llit de tota cosa feta. Res no és mesquí, perquè la cançó canta en cada bri de cosa.Avui, demà i ahir s'esfullarà una rosa: i a la verge més jove li vindrà llet al pit. Joan Salvat Papasseit

La Tarara (I): els enganys i els oblits de Sant Jordi

M'han enganyat, i no m'agrada. Hem heretat tradicions que tenen el seu orígen en maneres d’entendre el món que no compartisc. De cap de les maneres. Demà el blog celebrarà el dia internacional del llibre, i tenim preparada la rosa, i el poema, i el llibre…Però com som tafaneres hem buscat d’on ve lligar coses tan diverses. I mireu què he trobat. En la web de la Generalitat de Catalunya, un poc de “q ue bons que som ” i una visió un poc sexista i un cert aroma estantís: dames, cavallers, festes cavalleresques, senyeres, llars i hòmens. Diuen: “La mateixa data, coincideix amb  el dia del llibre  que conmemora la mort de Miguel de Cervantes i que pretén potenciar i donar difusió a una de les eines més importants del desenvolupament educatiu de l'home”, com? de l’home? En la wikipedi a, la descoberta de com d’enganyades havíem viscut  i un esclat de patriotisme local. I per què? Perquè  qui va proposar  la celebració de la festa, era un valencià. Visca! Ai, ai, ai

Punt de lectura: ombres

Sense boscs, ni roures. Sense futur.

I tot és primavera La meua germana té criatures i es preocupa pel seu futur. Jo no en tinc, i el meu futur s’acabarà quan m’acabe jo. Una posició més egoista i molt més cómoda, més radical crec jo, que la seua. Ella, generosa, desesperada i innocent, vol que les criatures que ha parit amb esforç i dolor, i que ha criat amb generositat, sentit de la justícia i esperança, tinguen un futur millor. I s’indigna. Ho fa perquè veu que cada dia els arrebaten possibilitats de viure amb llibertad, justícia, igualdat d’oportunitats, respecte per les persones i les seues posicions.I per la vida, de la terra, de l'aigua, de la muntanya... Ella que mira amb detall, ara s’indigna més. Per què? Per uns arbres. Mon pare era fuster i usava els roures per fer portes. Què, què? Ara ella s’indigna perquè els tallen. Es preocupa perquè les seues criatures viuran en un món sense arbres. Menys saludable, menys ric..això li passa a la meua germana per tindre criatures. Bosc viu   es preoc

La rosa de Sant Jordi

Manola ens dedica un meravellós i suggerrent dibuix per al dia de Sant Jordi. Marta pedres, ma iaia la blanca, els dracs d'Arnau i moltes més coses per a la rosa. El dibuix el trobareu en l' espai de participació de La Vanguàrdia , i ens l 'ha dedicat a les persones que fem i seguim el blog. Tenim el regal abans del dia, serà perquè diumenge que ve és diumenge de rams i qui no estrena no té mans? Estimadíssima Manola, gràcies pel regal! La rosa de Sant Jordi

Libertad, libertad, libertad! Les donuetes s'alcen republicanes

Donueta republicana Hui no ens hem gitat monàrquiques i ens hem alçat republicanes, però celebrem l'aniversari de la República. L'himne de Riego que s'usà com a himne oficial va arribar a tindre moltes versions populars, nosaltres ens en sabem una. El blog posa la lletra i vosaltres la música. " Si los curas y obispos parieran el aborto seria legal, como son de derechas y hombres, no nos quieren dejar abortar"

Telegrames eròtics 8: pell i pell

Afegeix la llegenda Pell morena, sol d’estiu. Pell salada, d’intempèrie. Llengua dolça, que busque. T’estranyes.

Les donuetes també creuen en el valor del valencià i se'n van de Trobada

Les donuetes a les Trobades de 2011

Punt de lectura: primavera

Manola Roig

Donueta: perfil

donuetes valentes No sóc com les altres, però, ni jo ni ningú. M’ensenyarem de menuda a ser valenta i afrontar la vida de cara, i puc afirmar que la cadira de rodes no m’ho ha impedit mai. Sóc generosa, perquè sempre he sentit a prop meu amor, respecte i comprensió cap a mi, les meues diferències i les meues limitacions. Tinc un únic defecte, bé en tinc dos realment, una memòria fotogràfica i una tendència a la imprudència. Vehement, impetuosa, irreflexiva. He aprés a sobreviure, amb les meues rodes i les meues manies, com la resta de gent: dia a dia, ferida a ferida, bac a bac. No suporte la compasió ni les mirades de llàstima. Sé que sóc limitada, però qui no ho és? La meua vida és difícil, però qui pot assegurar que sempre serà feliç? No és la mort el nostre destí? No és la fama efímera? I la glòria, si te’n toca dura un minut? No heu sentit sempre a dir que si no vols que sàpiguen el que fas, no ho has de fer? Puc assegurar-vos que no sóc venjativa ni rencorosa, però sóc