Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2011

La rondalla de les xiquetes lluna

Ben amagades, en un far recòndit i quasi inaccessible, soterrades per l’heura, els tamarius i les palmeres, diuen que s’amaguen les dues entrades –úniques– al cau de les xiquetes lluna. Són elles, més aigua que terra, més aire que terra, més llum que aire, les que miren cara a cara la lluna per portar-li l’alé del sol. Aquestes criatures fantàstiques, quasi salvatges, a qui alguns hòmens temen i algunes dones protegeixen, són les úniques que poden enganyar a la lluna per a que es mostre, i així ajudar a qui habita la foscor a viure la nit. A les xiquetes lluna els agrada botar, i córrer, l’olor de la terra humida i la dolçor del caqui madur i la taronja perfumada. La dona de pedra que mira la mar,  mentre vigila l’eixida del sol, les avisa de l’arribada del dia del Samuhin, i les ajuda a obrir les portes dels dos mons. Comença per a les xiquetes lluna el temps fòra del temps i per a les persones de la terra el període d’obscuritat de la primera meitat de l’any.

30 dones: feliç

S'aturà. S'ofegava. Tants anys i s'havia allunyat tant del principi que començà a sentir-se sola. Mirar cap endavant era pitjor. El camí? No n'hi havia. Perdé la consciència. Caigué. Tenia ara una nova posició en el món, horitzontal. Mirà cap a dalt i n'hi havia una altra dona que havia deixat el camí. Mirà cap a baix, i també. Es posaren a xarrar. De fet, han canviat el camí per la conversa. Avançar no avancen però tampoc es cansen ni les cansen. Qüestió de prioritats!

Benvinguda la pluja i el mal temps

Telegrames urgents: angoixa

Cul contra cul. Cara contra cara. Alé promiscu. Respiracions a frec d’ànima. Em reconforta? Ves-te’n.

Àfrica, un continent de dones mutilades

Sí, perquè encara que s’haja aprovat una llei en Kénia que perseguirà la mutilació genital femenina, diuen les veus expertes que allí l’Estat –corrupte– no és eficient, i que n’hi massa distància des del Parlament fins les cases on es practica el ritus de la MGF. Sempre passa això amb les lleis que milloren la situació de les dones, les fem-fan perquè és popular, però ja vorem qui i com les cumpleix? En Àfrica, la violència, també la de gènere, i la pobresa, i el prejudici s’aferra a les dones i a la seues condicions de vida.  Les mutilacions genitals femenines, constitueixen una pràctica de violència contra les dones arrelada en la cultura popular, com ací està arrelada la participació en les processons o l’adoració a la mare de déu, o les comunions de les criatures. Rituals que, siguen de la cultura que siguen, reprodueixen limitacions per a les dones: obediència i subjugació a l’ésser suprem, al mascle, al seu poder, al seu penis, Què voleu, és així com ho veig. La mutilació es pract…

Donuetes amb el càncer de mama

Cap retallada pot afectar l'ajuda, el suport i el tractament del càncer de mama, així ho reclamen des de la Federació Espanyola de Càncer de Mama (FECMA) i des de les Associacions que en formen part, com a dones que han sobreviscut a la malatia i són conscients que el càncer de mama és una malatia que provoca pors i angoixes. En el manifest que han fet públic, expliquen amb claredat i contundència, que  estan preocupades pel finanaçament actual i futur de la sanitat, que les dones malaltes tenen dret a una informació objectiva, veraç i completa i comprensible i a una assitència integral que atenga les particularitats del càncer de mama. Acaben encoratjant-nos a totes perquè hi ha vida després del càncer i des d'ella compartim afectes. 





Telegrames urgents: angoixes

Callen. Sotrac de minuts. Portes obertes. Vides cansades.

Donueta: sense adjectius

Sóc de les que creuen en la importància dels verbs: cuinar, parir, viure, treballar, ajudar, construir, defensar-se, créixer, atendre, ensenyar, decidir, pensar, estalviar, reflexionar, actuar, mediar, alleugerir, parlar, escoltar, guarir, consolar, opinar, remediar, soterrar, cosir, tirar, envellir, prendre, malcriar, estimar, gastar, compartis, barallar-se, dirigir, opinar, jugar, abraçar, insultar...I la meua experiència m’ha desmostrat que només amb els verbs i les frases ordenades i senzilles, sense massa elements distorsionadors ens podem entendre –verb– i respectar –i verb–.  Els adjectius són una font inesgotable de maldecaps, malsentesos, prejudicis. En el cas que us vull exposar, el meu, el de una dona com vosaltres, els adjectius ens acompanyen sempre i s’han convertit, crec, en els nostres majors enemics. Des de posicions ideològiques compromeses, des de la dreta, des de l’esquerra, des de les cadires de les oficines, o els caus familiars, des de les trones de l’església o …

Donuetes: un sacrifici

Sí, és exagerat, ja ho sé, però ho he donat tot a una ONG de no sé què del món. Després he cridat el fuster i el pintor. M’he quedat neta, de roba i de diners, però l’olor se n’ha anat. Un sacrifici, necessari, dels que s’han de fer quan s’han de fer.  Sent, clarament, com elles encara em critiquen i no paren de xarrar, i xarrar i malparlar de mi. No tenen consideració, ni miraments! Són de por. Sort que sóc decidida i no m’amoïne, que si no...Elles bé que saben que no és culpa meua, que tinc l’olfacte molt delicat des que va passar tot allò de Manel, i l’avortament...He pres una decisió  i la mantindré. Era precís, precís que l’olor a naftalina desapareguera. Ella o jo. Amb la salut no es pot jugar, ni que estigam en crisi. A mi plim. Jo sempre estic en crisi, i l’olor de boletes d’alcanfor i espigol se’m quedava enganxada en la gola i no em deixava respirar. M’ofegue amb les olors, és la mateixa sensació que quan estàs plena d’odi, de ràbia. Segur que em podeu entendre perquè és com …

Concurs de Fotografia: Escondrijos de tu ciudad

Hem participat en un concurs internacional de fotografia, amb un títol molt suggeridor Escondrijos de tu ciudad que convoca una revista digital d'art, Bostezo, amb unes fantàstiques imatges de Manola Roig i Sueca.
Entreu i voteu: 
Imatge 1: http://www.revistabostezo.com/escondrijos/fotosescondrijos/content/228_large.html Imatge 2: http://www.revistabostezo.com/escondrijos/fotosescondrijos/content/228_large.html Imatge 3: http://www.revistabostezo.com/escondrijos/fotosescondrijos/content/230_large.html
FORMULARIO DE VOTACIÓN PARA SUSCRIPTORES/AS 708 fotografías se han presentado al concurso internacional Escondrijos de tu ciudad, con el buscamos retratos de localizaciones urbanas de cualquier ciudad del mundo. La temática del concurso hace referencia a una categoría subjetiva de la relación de cada fotógrafo/a con una ciudad, a través de lugares secretos, anónimos, escondidos, apartados, inquietantes, fantasmagóricos, fetiches, curiosos, periféricos, ocultos, misteriosos, invisibles, mí…

Donueta: pastissos i compromisos

M’agrada la nata i el xocolate. El tacte de la pasta fullada, l’olor de la canyella, de la llima ratllada, de la llet calenta. Un forn encés em destarota, l’almívar de les prunes, el tacte del caramel, la textura de la crema...Des de ben menuda passava hores i hores a la cuina de ma iaia veient com media a ull la farina per a les coques de carabassa, o pastava la mantega amb la punta dels dits per untar els rotllos, o com muntava a punt de neu les clares per al merengue, fermes, altes i com tastava el moniato blanc, sempre blanc, torrat per fer la confitura, que jo em menjava a bocí ple. Mon pare, però, era un home recte i piadós que no suportava les olors, en això li semblava a la família de sa mare. Per això les intenses i primitives olors de la cuina de ma iaia li feien perdre la compostura. Ell, era un home partidari del peix torrat i de la creïlla bollida, de la missa diària, i la llum apagada. Cada dia venia a treure’m d’un pessic d’aquell espai de felicitat i plaer que represent…

Telegrames eròtics: sentits

T’olore. Em palpes. Ets per a mi. Record de cossos humits. Un murmuri: vine!