Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2009

Abans de començar

Diari d'estiu d’una dona apòcrifa He arribat a una edat en la qual ni puc esperar res de nou, ni sé si ho vull. Les preguntes han d’estar ja contestades perquè si no sé qui sóc, què sóc… sí els meus límits i les meues accions no són clares, si els meus sentiments em condueixen per camins que no vull, o no gose recórrer… si això és així, trobe que he de buscar la seguretat de les meues accions en allò que sé que no sóc. Abans d'arribar ací he trobat amargura, crueldat, humor, cinisme i algunes coses, poques, que ens aproximen a la felicitat. Sóc una dona, dona? Sóc una dona apòcrifa? Un aforisme de Joan Fuster se'm converteix en pregunta i lletania: Només no som allò que ens proposem no ser?

Camps, la llista i el “ruiseñor”

Ahir el diari El País explicava que Camps vol registrar els avortaments i les criatures que es moren acabades de nàixer. I et preguntes per què vol fer-ho? I et contestes: li haurà passat perquè no troba la factura de “les batetes” i ara s’ho vol apuntar tot. O serà perquè vol introduir per al finançament autonòmic el criteri de població per minut al País Valencià? I encara et preguntes per què el president Camps es preocupa de registrar els morts i els òvuls fecundats i deixa els vius per atendre. O és que no serà veritat el que diuen les persones --vives-- que encara esperen l’aplicació de la Llei de la dependència? I acabes per no entendre perquè no val per al president el registre civil, el del jutjat, si és on tu has registrat el teu matrimoni, i on figura que estàs viva? No et valdrà de res si seguixes sent valenciana? I, com fa tanta calor, acabes per preocupar-te massa i pensar si tot açò no serà per acabar obligant-te a tindre la regla fins els 70 anys, per si al final et

La mare que no tenia fills

Una vegada va haver una mare amb sis fills i filles que eren tan desobedients, tan pesats, tan engorrosos com només ho són els xiquets i les xiquetes que no passen gana. Així va passar que el dia que la mare no va poder més els va dur a la casa dels fills i filles malcriats. Es va quedar més ampla que llarga i va decidir canviar d'ofici, de casa i de nom. Des d'aquell dia la coneixen com la dona feliç.

L'hivern

Segurament el fred de l'hivern provoca en la gent que espera unes ganes especials per ferir l'altre, sense cap altra raó que l'avorriment, o el dolor de les articulacions. Conversa I Ell, després de passar mig matí mirant escaparates que no li interessen gens. Ella, que encara no comprén la insistència d'ell en acompanyar-la. —Tu saps per què hem vingut? —Sobretot no sé perquè has vingut tu.

Paraula de mare

Hi ha paraules simples. Senzilles. Hi ha paraules de vida. Hi ha paraules de mort. Una mare li va dir a la filla que no era ningú. Càstig i venjança. En saber que no existeixes ni per ni per a l’odi de ta mare, només quedà la mort, que et tornarà a fer present per omplir la capsa de fusta. Que t'acotxarà. Com una mare

La xiqueta dels ulls grans

La vida, generosa, li atorgà aquells ulls, i ella, agraïda, mira per tots, i, sobretot, mira per ell que els perdé, perquè per morir no els necessitava. I eren grans, plens de llum, ulls de molts que es miraven i miraven la vida. Tot el món creia que jo exagerava en contar la història de la xiqueta fins que un dia ella tancà els ulls. Certament ella jugava. Els habitants de la ciutat que aquell dia es van desorientar, encara recorden l'angoixa i el desassossec que la foscor els provocà. Xiqueta, obre els ulls!

Per a Mingo Ortolà

Acabe d'obrir el correu, un gest quotidià i normalment anodí. Hui, però, el correu era missatger de mort, de tristesa...Un amic i company mort, de sobte, un accident. I així la mort, que sempre se'ns oblida, ha tornat. Brutal, inesperada, ferotge... El seu cos està massa lluny per poder arribar a dir-li adéu, vull, però, recordar-lo. ...un entre tants com no aguarden i lluiten. un entre tants com foraden la nit. un entre tants com no dormen i guaiten. un entre tants... V. Andrés Estellés, LLibre de meravelles ...no és màs que un sueño. Ya lo sé. Pero como nadie conoce donde empieza la muerte y mucho menos dónde acaba la vida yo quisiera cantar esta nana para dormir relojes... dormirlos mientras sigue la vida amaneciendo. pararlos despacito mientras sigue la vida a nuestro lado... Mientras mi madre canta, mientras pinta mi padre. Mientras la triste guerra no nos alcanza nunca, mientras las niñas duermen soñan

La mala mare

Aquella era de les males. Mala, mala, mala. Buscà el punt més tendre de l'ànima dels seus fills i filles. Trobà el que buscava. Un punt per al dolor i la venjança. Embogiren. Envelliren. Una mare coneix molt bé els seus fills, massa bé fins i tot. La mala mare encara seguix buscant fills i sobretot filles. I pessiga.

La mare culpable

Caigué un bac i perdé la seua filla. Sabia que no s'hauria d'haver alçat tan matí. Però ho va fer. Sabia que no hauria d'haver acceptat treballar de sol a sol. Però ho va fer. Sabia que no hauria d'haver deixat el llum apagat. Però ho va fer. Sabia que no s'hauria d'haver quedat embarassada. Però ho va fer. No sabia com no fer-ho i ho va fer. Aquell bac, la deixà sense filla. Porta tota la vida pagant i penant pel que va fer. I ningú la consola, i ningú compartix el seu dolor. Sola i culpable. Vida de dona.

Fragments de poesia III, Francisca Aguirre

Hay en tu corazón un eco extraño, una nostalgia fulminante y fiera de otra piel, otra boca y otra oreja que te ha puesto en el rostro un gesto uraño. Que raro es contemplar tu sufrimiento desde el estribo de la lejania a que tu corazón me ha condenado. Francisca Aguirre , Ensayo General

Fragments de poesia I, Carmelina Sánchez-Cutillas

Jo tindré una mort incolora, com un riu antic sense baladres. I l'atzavara i els núvols i el blindatge fosc del vent, soterraran el meu nom a la cripta azòtica dels faunes. Però un jorn, a l'hora del seny del vaticini, tornarà als meus llavis el suc agredolç de la magrana. Carmelina Sánchez-Cutillas , Els jeroglífics i la pedra de Rosetta

La dona que volia pensar

Sabia que podia formular bells pensaments. Les seues reflexions sobre la condició humana ens podrien lliurar de la misèria moral. No obstant,l'alt sentit de responsabilitat va fer que preferira donar de mamar els seus fills, rentar el cul dels seus ancians privats d'altres atencions i consolar l'home i la seua fragilitat. Això i posar la rentadora, fer el dinar, comprar al mercat i al supermercat, netejar les persianes del menjador, tot, va impedir que poguera concretar aquells meravellosos pensaments. No va salvar el món. No tenia temps.

La mare i la filla

Poc abans d'afrontar el món la filla li preguntà a la mare: en què creus? Poc abans de deixar que la filla s'enfrontara amb el món, la mare li respongué: 1. Crec en la desesperació de la gent 2. Crec en la rotunda soledat dels humans 3. Crec en la generositat infinita de qui no té por 4. Crec en l'egoisme de qui viu i patix massa 5. Crec en la debilitat de les forces humanes 6. Crec en la decisió d'ignorar profundament els altres que manifesten els ancians 7. Crec en les veus dolces dels qui s'estimen 8. Crec en la crueltat de qui ha oblidat estimar 9. Crec en l'obsessió de qui ja no veu els altres 10. Crec en el poder de les paraules

El comiat

Les parelles més curioses, les carregades d'odi, les que no endevinen que l'altre no el pot suportar. On siga i com siga s'ho diuen tot com qui no es diu res. Conversa I Ell, mira com les altres dones passen pel seu davant. Ella, mira les dones com passen pel seu davant. —Me'n vull anar per no tornar mai més! —Fes-ho! Fes-ho! Per què no ho fas? Conversa II Ell, amb una veu dolça i enverinada. Ella, tossint i fugint o tossint per fugir. —Ens estimem tant! No voldria dir-te adéu mai!! Conversa III Ella que explica coses sobre la seua vida en comú. Ell que mira les estreles i somnia. —No crec que pugam pagar-ho tot. —No crec que arribem a temps de veure la lluna! Conversa IV Ella, que se sent com la seua resistència venç. Ell, que té clar que si ella rebenta en trobarà una altra. —No crec que puga resistir-ho!! —Sí que podràs, mala puta!