Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2013

I plogué.I amb Estellés vam dir: mare, lluita, llibertat...

Ja us vam dir que encara que l'oratge no ens acompanyara, l'acte per celebrar el Dia del Llibre organitzat pel blog i la Papereria Arts, i dedicat a Vicent Andrés Estellés, es faria. 


I de matí va ploure, ja ho crec que va ploure, però ni una de les gotes ens va fer parar.Van vindre els xiquets i les xiquetes, puntuals, tan puntuals que encara no havíem acabat de posar-nos en marxa. Pepa, havia creat un espai quasi encantat, on els colorins per estrenar i les llepolies, tan dolces i temptadores, convidaven a seure. Un matí de color humit i intensa felicitat. L’amfitriona ens explica que Estellés passà per Sueca i pel Perelló, donà les gràcies a l’Ajuntament i a la Casa Fuster que ens havia deixat aquelles cartes entre dos amics preocupats per les seues vides. La xiqueta ens recita l’Auca de Vilamala, amb una veu clara i innocent. La mestra, ens va fer atendre les explicacions, la rosa de paper, el drac, la rosa del laberint, el fill del forner i el termòmetre de la vida del p…

Estellés, a Sueca: i si plou, que ploga!

Organitzat per la Papereria Arts i les autores del blog, Manola Roig i Rosa Roig , dissabte 27 d'abril se celebrarà el Dia del Llibre, amb activitats variades dedicades a conéixer i homenatjar el poeta valencià Vicent Andrés Estellés. A les 12 del matí començaran les activitats per a xiquetes i xiquets, i a les 7 començarà el recital, que comptarà amb la col·laboració d'Amparo Ferrís, professora de piano acompanyant del Conservatori de Torrent, i la soprano, Núria Naval. 

Al llarg del dia les persones que acudisquen podran deixar en un mural, que anirem construïnt, els versos del poeta que més li agraden. També es podrà recordar la relació d'Estellés amb Sueca, a través de l'amistat amb Joan Fuster, o el pas del poeta pel Perelló en l'estiu de 1975.

Les dones, que s'han convertit en les protagonistes de les activitats són: Angela Archer, Mariel Celda, Rosana Guillem, Rosa Serra, Marta Muedra, Pepa Fayos, Marta Pérez, Pepa Vivó, Manola Roig i Rosa Roig.


I si plou, …

Mural Estellés a Sueca

Isabel s’ha gitat. Hi ha silenci a la casa; hi ha un silenci absolut. Demà, dilluns, les gents hauran de treballar i ara han de dormir. Els dissabtes, de nit, és prou distint: les gents se’n van al cine, escolten la ràdio, conversen, l’home parla amb la dona en la cuina mentre ella renta els plats, les culleres, i li agrada mirar-la, i l’agafa i la besa, se sobte, contra un mur. .... Vicent Andrés Estellés, La clau que obri tots els panys

El poeta tenia la clau, i va obrir, ens va obrir tots els panys. Darrere de la porta, la llibertat per decidir com i on volem passar els nostres dies, amb qui volem somriure i plorar, com mirarem els nostres carrers i com tractarem el veïnat, quina serà la nostra primera i última paraula, i en quina llengua.  “ No sé si tinc el cap tot ple de grills, com diuen /Però jo sé que tinc el cor ple de grills/ i també les butxaques, i si escric és per ells...” Els grills d’Estellés i els seus carrers, i els xiquets i les xiquetes jugant, i les dones, l’olor a fem, i l…

Sant Jordi a l'Octubre amb Reis Juan

Com ha dit, i molt rebendit, Reis Juan al principi de l'Acte d'Homenatge a Estellés, organitzat per AELC i Acció Cultural, només en València el Sant Jordi, del 23 d'abril, se celebra en octubre. Ha estat un immens privilegi que una professional com Reis Juan presentara l'acte i que un grup de professionals, els que el PP de Fabra i Camps ha despatxat de RTVV, hagen retrasmés en directe tanta literatura, i en valencià. Amb l'ERO als treballadors i treballadores de Canal 9, la dreta valenciana, ha "liquidat" moltes coses, el treball de molta gent,  i segur que la confiança d'algunes persones en elles mateixa. Ha liquidat la Llei d'ús i la innocència d'una llei mal embastada, però única. Però existeix 9Exili i la voluntat d'informar, en la RTV del valencians, que podeu consultar ací.

Hui m'he sentit privilegiada perquè ens hem trobat "En un pam de món i en un pam d'idioma"-com deia Fuster- i...la poesia, la prosa, la música…

23 d'abril a l'Octubre: SantJordi i Estellés a València

Demà podeu passar per l'Octubre i participar en la Festa que l'AELC, Acció Cultural i l'Octubre organitza en València.

Encoratjant-nos a totes i tots els que "suquem la ploma al cor, que és on cal sucar l'eina" que deia Papasseit, la nova junta de l'Associació  d'Escriptors en Llengua Catalana amb Gemma Pasqual, Vicepresidenta País Valencià, i els vocals al País Valencià, Francesc Mompó i Núria Cadenes, que a més a més s'estrena de llibretera al front de la Llibreria 3i4.

Allí estaré, com l'any passat, perquè per a totes les persones que estarem allí  i com deia Fuster "escriure...forma part de la vida. En un pam de món i en un pam d'idioma...la poesia -o la prosa- s'alça"

Compreu llibres i roses, escolteu els i les poetes, llegiu contes breu i novel·les llarguíssimes i rellegiu i no deixeu de creure amb el nostre "pam" d'idioma.

14 d’abril de 2013: recordem l´últim alcalde republicà de Sueca

…No puc dir el teu nom. L’he volgut oblidar:l’he volgut inventar: l’he volgut descobrir,desxifrar torpement. He passat, lents, els ditssobre les pedres aspres, sobre les pedres fines,sobre les pedres grises, sobre les pedres negres,terriblement brillants, que tapen certs sarcòfags…Em pujava pels dits un panic vers el cor.La clau que obri tots els panys,V.A. Estellés

Hem recordat en el blog coses ben diverses el 14 d’abril, un dia per a la memòria i la reivindicació. Hem recordat MercéRodoreda, exiliada, que posà veu al patiment de tantes dones anònimes, com les nostres donuetes republicanes a qui la dreta i l’església va humiliar, insultar i tancar a casa en acabar la rebel.lió dels feixistes. En acabar la guerra.
Hem vist al facebok l’entusiasme que despertà la proclamació de la República i hem llegit la nostàlgia i l’esperança de tanta gent. N’hi ha moments que són irrepetibles.  Però el present, el nostre, és el que  nosaltres podem decidir. Crec que és moment de traure del fons dels…

Abracem-nos!

Una visió molt personal de Manola Roig, de la portada d'un disc Deseo Carnal d'Alaska i Dinarama. Com de joves erem, quan erem joves!

Lorca, Franco i la Tarara

Em feia gràcia, usar una cançó popular per un nou dietari. Ignorava què em trobaria. De la setmana santa dels cristians, només salve la música que crearen per celebrar-la i que ara ja han desterrat de les seues cerimònies, però s’ha quedat en els nostres sofisticats aparells. Poques coses són tan estimulants per a l’esperit com la Passió segons Sant Mateu de Bach, o els Officium hebdomadae sanctae de Tomàs Luís de Victoria, mentres tens bona companyia, la immensitat de la mar davant i un bon dinar a taula. Plaers i plaer.
I de música a música, m’he trobat que la Tarara que jo cónec i cante de tota la vida, és la versió irreverent i surrealista, per no dir perversa, d’un poema de Federico Garcia Lorca. Alhora que ha resultat que el poema de Lorca, n’és la seua versió d’unes cobles populars que cantaven el segle XIX  els xiquets i les xiquetes de Soria, mentre feien un cercle. Però el que cantaven aquelles criatures tenia un orígen sefardí. I curiosament, la peça en qüestió la canten ara…