Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2010

Punt de lectura: setembre

Dia 15: Pecats i pits

Al sol del migdia









Si l'ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l'infern.
Evangeli de Sant Mateu, 5:29

Estic a punt d’abandonar la platja que m’ha acollit durant quinze dies, un espai democràtic i mig verge que m’ha fet feliç. Un espai habitat per amics i enemics, per pors i fantasies… I, a punt d’anar-me’n, he pecat. Sí. Voluntariament, convençuda i amb intenció de repetir, sempre que puga. Sóc una dona batejada i marcada pels forats de l’orella. Cap de les dues coses puc canviar, així que he aprés a oblidar-ho i, de vegades, a aprofitar-me’n. Com hui. Per pecar.
Este matí he descobert la felicitat immensa que provoca l’aigua salada sobre els pits, i he entés què significà per al cos de les dones lliurar-se de tantes altres opressions de cotó o de seda. Després de tants dies de veure cossos joves, vells, madurs, grossos, prims, de 17 anys i de 70, de cul gros i de cuixa …

Punt de lectura: citius, altius, fortius

Dia 14: Si te pica… rascate

Al sol del migdia



Doce veces he votado con esperanza y no corta, y al sumar lo que me importa, en limpio siempre he sacado un cero como una torta.
Si te pica… rascate, Bernat i Baldoví

En el meu poble tenim fama de ser molt mal parlats i un poc males bèsties. És un poble de dites i malsnoms, com en tants d’altres de regust agrari. És el poble de Bernat i Baldoví, que ben casat i sense haver de treballar es dedicava a burlar-se de tot i de tots i totes. I també és el poble de Fuster, que treballant cada dia també es dedicava a burlar-se d’ell mateix i de la seua condició humana. Bròfec, el primer i impertinent, el segon.
 En masculí, perquè com deia algú, el meu és un poble d’hòmens. Estranya conclusió que es manté viva al costat d’una altra que explica que el veïnat suecà sempre ha sigut molt permisiu amb la homosexualitat. Però ha sigut comprensiu amb la homosexualitat masculina, de l’únic que se’n parla obertament. En els casinos i entre mascles d’edat.
Encara que he conegut des de ben menud…

El xiquet pirulí

De repent els tics envairen el seu rostre.
Sobretot els ulls.
El món estava ple de coses que ell volia mirar.
Mirava tant,
tantes coses i amb tanta intensitat
que els seus ull eren un tic permanent.
Li passà igual amb els braços.
 El que veia ho volia tocar.
Tocar i veure.
Mirar i tocar...
Un embolic!
 I això és el que li passà.
S'embolicà i acabà enrotllat
com un pirulí.

La vida l'ha obligat a avançar lentament i només en línia recta.
Quan creure'm les nostres mares!

Dia 13: Egoisme i generositat

Al sol del migdia
Egoisme: Pot ser en la mesura que no som egoistes son beneits. I potser, tambè, en lamesura que som beneits ens veiem incapacitats per a ser egoistes.
Diccionari per a ociosos, Joan Fuster


La generositat de l’estiu no té mesura. La calor i el dolce far niennte ens mostren a les persones tal com són. Generoses i desinteressades. Així és com compartim amb el veïnat tot el que som, tot el que tenim, tot el que sabem. Els crits aguts de les criatures que no saben nadar, però que deixem –i entrenem– a llaçar-se de bomba en una piscina massa menuda per al ferragosto.
També compartim les seues veus agudes i la seua desmesurada curiositat, els seus pares i mares, tan generosos, ens les deixen tot el temps que vulgam, mentre s’allunyen. I les criatures de Sant Roc, com la pesta, ens ataquen: “on vas, com et diuen, per què nades amb ulleres?, t’he guanyat!”. Tal com si la piscina fóra la seua guarderia i nosaltres de la seua edat. Però xiqueta que no veus el tamany dels meus pits?

El xiquet pilota

No li agradava caminar. Es passava el dia botant. Botava tant que la forma del seu cos canvià. S'assemblava cada dia més a una pilota i botant botant se'n va eixir per la finestra just en el moment que sa mare li portava el berenar.
Sa mare ja no l'ha tornat a veure mai més, la mania del seu fill l'ha fotuda per a sempre. I això que ella no parava de dir-li-ho. Fill, no botes!!!

Nota de l'autora: finalment Manola ha aconseguit trobar i dibuixar l'autèntix xiquet pilota i per això tornem a penjar el post.

Dia 12: animals de canyar

Al sol del migdia




“Los grandes lideres de las mafias compran, venden, maltratan o asesinan a mujeres de todas las edades… promueven diversas formas de prostitución y crean los escenarios adecuados para que el comercio sexual esté presente…”  “…el comercio sexual es, entre la venta de armamento y el comercio de drogas, el negocio más rentable del mundo. Adultas, niñas, adolescentes; las edades no importan mientras puedan ser controladas, utilizadas y sometidas por sus propietarios”. “… A las mujeres y a las niñas se las compra, vende y regala, o se las secuestra, alquila, presta, viola, tortura y asesina”.
Esclavas del poder,  Lydia Cacho

Fa molts anys que transite els paratges de l’Albufera, i els camps d’arròs, amb aigua o sense.  Poc a poc, els animalets i les bèsties augmenten i la tornen a ocupar de manera estable. Me n’he alegrat perquè distingir tot d’espècies diferents de garsetes, amb bec groc o negre, o contemplar la grisa figura d’un agró, erta com un fus, que espera fitant l’hor…

Punt de lectura: prosperitat

Dia 11: els animals de dos en dos i de quatre en quatre

Al sol del migdia


When Johnny comes marching home again           Hurrah! Hurrah!           We'll give him a hearty welcome then           Hurrah! Hurrah!  Patrick S. Gilmore



Diuen que les dones van de dos en dos. The Animals Went In Two By Two.Això diuen. Este estiu, des de la meua platja dimezzatta he descobert que els hòmens van de quatre en quatre.
En la taxonomia de mon pare –hòmens, homenets, homenicacos, cagamandúrrios, ‘manillars cachos’ i ‘paperets de llimonà’– que comparteix amb Sciascia –gli uomini, i mezzi’uomini, gli ominicchi, i  pigliainculo e i quaquaraquà– sensesaber-ho, els elements més entranyables, són els manillars 'cachos' sobretot fent colla amb els paperets de llimonà, ço és els piglianculo e i quaquaraquà. No els oblidaré mai, tots dos mostrant-se tal com són al sol del migdia i enmig de la cala. 
Des de la barca a motor, que els envege i els podria dur al blavet de la mar, vénen a exhibir-se ací. Solten una barqueta-flotador,

Dia 10: piglianculo e i quaquaraquà

Al sol del migdia

“La umanità, bella parola piena di vento” Il giorno della civetta, Leonardo Sciascia
A vora mar he pogut observar, fins estar-ne ben farteta, la varietat tipològica del sexe masculí. A mon pare li sentia explicar una i mil vegades una taxonomia masculina i “de casino” que comentaven en les partides de xamelo. Deia ell que els mascles es dividixen en “hòmens, homenets, homenicacos, cagamandúrrios, ‘manillars cachos’ i ‘paperets de llimonà’”. Mon pare ni sap italià ni mai ha llegit Leonardo Sciascia, ni ha visitat Itàlia, ni al nord ni al sud, però la seua taxonomia s’assembla –i molt– a la que explica un dels personatges de la novel·la Il giorno de la civetta,  mentre l’interroga el briggadiere: “ Io ho una certa pratica del mondo… la umanità, bella parola piena di vento, la divido in cinque categorie: gli uomini, i mezzi’uomini, gli ominicchi, i (con rispeto parlando) pigliainculo e i quaquaraquà…Pochissimi gli uomini; i mezz’uomini pocchi… ominicchi: che sono come i ba…

La mort de Lorca: in memoriam

De la mort de Lorca, afusellat pels feixistes



"La tarde del 16 de agosto de 1936, Lorca fue detenido en casa de los Rosales por Ramón Ruiz Alonso, un ex diputado de la CEDA, derechista fanático, que sentía un profundo odio por Fernando de los Ríos y por el poeta mismo. Según Ian Gibson, biógrafo de Federico, se sabe que esta detención “fue una operación de envergadura. Se rodeó de guardias y policías la manzana donde estaba ubicada la casa de los Rosales, y hasta se apostaron hombres armados en los tejados colindantes para impedir que por aquella vía tan inverosímil pudiera escaparse la víctima [Federico García Lorca, vol. II, p. 469]

Lorca fue trasladado al Gobierno Civil de Granada, donde quedó bajo la custodia del gobernador, el comandante José Valdés Guzmán. Entre los cargos contra el poeta –según una supuesta denuncia, hoy perdida y firmada por Ruiz Alonso– figuraban el “ser espía de los rusos, estar en contacto con éstos por radio, haber sido secretario de Fernando de los Rí…

Dia 9: els manaments de Déu

Al sol del migdia

Sabeu vosaltres per què Déu se n’oblidà en crear el món? Segons explica el llibre sagrat va dir Déu, que es faça la llum i nyas llum! –del negoci ja se n’encarregarà Iberdrola. Va dir Déu, que es facen la mar i els rius –que de contaminar-los i explotar-los ja ens n’ocupem nosaltres. Amb tan bones idees, no entenc perquè el silenci total no formà part de la seua creació. No ho entenc, si de fer-lo desaparéixer, nosaltres en som expertes!. Nosaltres sabem crear soroll i contaminació ambiental. M’explicaven les monges, entre pessic i pessic, que “el verbo se hizo carne”. Frase terrorífica, pròpia d’una pel·lícula de por, i que t’inclina a pensar: i “el adjetivo, se hizo verdura i el sustantivo, pescado?” És cert, com expliquen els lingüistes, que si hi ha verb, hi ha oració, i acció i subjecte. Podem suposar que si hi ha verb, hi ha vida? I la vida és la carn? Visió molt “carnivora” del que som. Per què, què seríem sense un subjecte, o sense un matís? Déu ens donà la para…

Dia 8: el millor amic de l’home i de la dona?

Al sol del migdia



He de confessar que per a mi el paradís està en Iran. He arribat a la conclusió després de llegir el que explicava Monzó  en la columna "Seré Breve" del Magazine de diumenge 8 d'agost-- per cert una columna impossible d'enllaçar--.  Ni jo m’ho podia creure. Quim Monzó explicavaque allí multen a qui trau a passejar gossos. Ho trobe fantàstic! Ja sé que em direu que en el meu paradís persegueixen les dones, i també les multen per no portar vel. El paradís no és perfecte, només heu de recordar el que passà amb Eva i com sempre l’han feta responsable de tot. A qui se li ocorre fer un paradís on no es pot menjar pomes?
D’altra banda la por no em deixa ser objectiva. En Iran multen i persegueixen les dones si es lleven el mocador, però en Europa també intenten multar i perseguir les dones que porten vel. Mal si en dus, pitjor si no en dus. Les dones sempre perdem.  Tinc por als gossos, i què? Els amos, si manifeste el meu disgust perquè els seus animals se m…

Punts de lectura: enamorat

Dia 7: tots els colors del verd

Al sol del migdia


tots els colors del verd 

sota un cel ben tancat

i l'aigua és sempre vida 

entre muntanyes i valls. 
Raimon



Tanta inactivitat al sol i sense aigua, acaba per posar nerviós el personal. Si vens a vora mar, però la mar no respon, ja t’han fotut. Bufa el ventet de garbí, sense la mar bonança, i la festa s’acaba. I amb el ventet passem de bandera groga a roja. I encara com, ací no ens en toquen de negres.
Entenc la irritació i el desassossec que produeix una única setmana de vacances i que la mar decidisca no fer el que toca. De matí, bandera verda, però aigua marejada i verdosa. A migdia soel roent i bandera groga. A partir de les dos, garbí desfermat, això diu un amic pescador perquè jo de vents només sé que en fa molt, o fa ponent. Santa ignorància! De menuda m’ensenyaren a tindre pànic a les banderes roges. Ara, en canvi, la gent ni se les mira. Els primers dies pensava que era un error, i els i les socorristes s’havien equivocat. Pot la gent ignorar una bandera roja? I s…

Punt de lectura: enveja

Dia 6: “Cuando calienta el sol, aquí en la playa"

Al sol del migdia


Amor estoy sólo aquí en la playa,
es el sol quien me acompaña
y me quema, y me quema…
Carlos y Mario Rigual , 1920-1926, Guantànamo

Fa quasi una setmana que comprove, mig estranyada mig indignada, que les lleis dels hòmens- com les dels deus- estan fetes per a no cumplir-les, ni seguir-les. Sistemàticament.
En una microreserva de flora vora les roques on nade n’hi ha una senda marcada i amb fites, però la gent les arranca, i es dedica a crear nous camins. Esperit d’aventura? Diu una amic que sap de què parla, que a la mar no es pot pescar fins les 8 de la nit, però vora les roques de la reserva, els pescadors- ei! i les pescadores- planten les “sombrilles” a les 7 del matí i jure que mai he vist a ningú dir-los res. Estarà equivocat el meu amic?L’entrada de les platges anuncia amb un gran cartell que està prohibida l’entrada als gossos, però tinc la certesa que és una broma. Vages a l’hora que vages, n’hi ha de gossos en la platja i en les roques. Gossos botadors, grans, …

Dia 5: “De l’home mire sempre les mans”

Mans de xiquet, ben netes,
mans de xiquet que es faran grans.
Mans que en la nit busquen
allò que no troben mai. Raimon, Cançó de les mans

Al sol del migdia
A la  platja ningú baixa amb les mans buides. Pensava que només era necessària una tovalla, m’equivocava. Veig com se’n va una parella de “pago”. Bé, pagar, paga ella. Però si es tenen l’un a l’altra, què més necessiten? De tot: un parasol trencat i rovellat, desobedient; una bossa de mà menuda amb les pintures, comdons, la documentació…; una cartereta amb les claus, del cotxe, del pis de l’amiga…; la bossa gran amb la crema solar, l’entrepà de llom i pernil ibèric, la crema de mans, aigua, les camisetes seques, unes tisores, pipes, el llibre…; les dues cadires; el parasol menut per si passegem; la nevera amb la beguda; la bossa amb la càmera de vídeo… ah i la motxilla amb la resta de coses. Com han passat el dia prop del muntanyàs, arribar al cotxe costarà una miqueta. Un poc lluny. Amb tant d’esforç i aire i sol, crec que es besara…

Dia 4: “Estat ai en greu cossirier”

Al sol del migdia

Tinc un desfici, ai, inclement, pel cavaller que m'ha servit. Massa l'he amat, m'ha malferit, vull que tothom en tingui esment. (…) Per ell jo visc en plany i enyor en llit o quan vaig vestida Comtessa de Dia,trobairitz
Estic segura que l’espècie humana està feta per a l’activitat. I què passa quan ens quedem quetes? Pur desfici. Baixem a la platja. Un grup de jovenetes, des de la distància però madures de prop, representen la seua fantasia. Vestides a la moda i amb tots els ets i els uts de les pàgines centrals dels Harper’s Bazar, , imitada des de tots els angles i preus, dansen davant del “manso” –"Benaventurats els mansos: perquè ells posseiran la terraçç"–.
Innocents i malaltes de sèries, intenten, fugint del sol inclement, fer-se la foto més exòtica –ací?-. Han vist una espècie de cova, perillosa, on les ones trenquen amb força, i darrere roca grossa i cel blau. S’exhibixen, i alcen les càmeres.  Tenen el cabet en la fantasia i no es fix…

A Midsummer Night's Dream: Dia 3

Al sol del migdia



“És cert: parlo de somnis, que són els fills d’un cervell desvagat,
nascuts de la més vana fantasia,
més prima de substància que l’aire,
mes inconstant que el vent…”
Mercutio, Somni d’una nit d’estiu, Shakespeare  És bo tindre somnis. És bo? El somni, pot acabar per ser realitat. Hem d’estar preparades perquè pots arribar a pensar que el que tenen de bo els somnis és que et pots despertar. Plàcidament.
Quan el somni esdevé realitat la mar té la bandera roja, s’olora el perfum dolçot d’una dona madura i arreglada. A vora mar s’alça l’arena i m’encega, i pengen tampons gastats dels tamarius olorosos. Si alce la mirada cap a l’horitzó he de fugir de l’exhibicionista de cos oliós i negre de cabina.

Quan el somni esdevé realitat en agost, és quan només recordem com de gastada i odiosa resulta la famosa marxa núpcial Ein Sommernachtstraumde Mendelssohn. I oblidem, que va ser creada pel músic  als 17 anys, com una obertura única i preciosa inspirada en l’obra Somni d’una nit d’esti…